Guy Fawkes Day!

Era 5 de novembre, i tot i que ja feia una setmana que no prenia les pastilles i que estava com un llum no se m'oblidaria el meu dia preferit de l'any. Fogueraaaa! Tan bon punt es va fer fosc vaig baixar corrent al jardí, aguntant-me la el barret amb una mà i portant el meu pollastre del coll amb l'altra. Una quants elfs domèstics ja hi eren, preparant els toncs i les branques per fer la foguera en una zona que no hi hagués perill d'incendi.

- Guaaaaai! - vaig exclamar, fent saltets d'entusiasme-. Va, va, vinga nois que és per avui! Un-dos!

Els elfs es van apressar més i ràpidament vam tenir unamuntanya de branques.

- Ja? Ja? - vaig fer emocionat-. Puc encendre'l ja???

Els elfs es van apartar.

- Au, vinga, pollastre! - vaig dir agafant-lo per coll i estirant-lo, deixant la seva boca en direcció a les branques-. Escup!

El Fawkes va deixar anar una flamarada i la foguera es va encendre com per art de màgia.

- Guaaaaaaai! - vaig fer amb els ulls plens de llàgrimes.

- MEEEEEC - es va quexar elpollastre quan el vaig deixar a terra, i va marxar fent tentines.

- Sonorus...

- Au, vinga marrecs, professors, inefermera, bibliotecària i altres éssers vius menys evolucionats (sí Filch, va per tu). Toooooots al jardí que la foguera ja és encesa. Acabeu de sopar JA i veniu aquí, que d'aquí a mitja hora comencen els focs!!!

I vaig començar a fer un dansa a voltant del foc, mentre els elfs domèstics portaven vegudes i alguna cosa per picar per a tothom.

En acabar de sopar vaig anar als jardins, tot pensant sèriament en regala-li per nadal al director un pot de pastilles que s'omplís sol i un imperdible.

- Hola, professor Dumbledore- vaig dir amablement- Ha muntat una foguera molt maca. Que no tindrà per aquí les pastilles, per cert?

Vaig arribar al jardí, encara acabant-me una pota de pollastre del sopar. Al veure el fénix del director tambalejant-se i a ell dansant al costat de la foguera, vaig murmurar:

-Ja hi tornem...

Però en realitat m'encantava quan el director muntava alguna d'aquestes (I sobretot quan les montava sense haver-se pres les pastilles abans.)

Vaig sentir el que cridava el director des de el jardí quan estava sopant al Gran Saló, i vaig sortir el passadís, per treure el cap per alguna de les finestres. I allí estava el Dumbledore, emocionat davant d'una foguera que començava a fer-se cada cop més i més gran i, al seu costat, molts elfs domèstic portant begudes i menjar per un regiment.

-Tu sí que saps, Dumby!- Vaig cridar, desde la finestra. Vaig sortir corrents per les escales, saltant-les de dues en dues, fins arribar a la porta i poder sortir al jardí.

Vaig sentir les paraules del director des del gran saló, i per aquesta raó vaig deixar el que em quedava al plat i vaig sortir cap a fora, a veure què havia muntat el director aquell any.


Hi havia una gran foguera, amb els elfs domèstics i tota la pesca per allà el voltant. Es començava a omplir de gent.

-Quina festassa que ha muntat aquest cop, no?

M'estava menjant un flam quan vaig sentir que el Dumby ens cridava perquè anéssim als jardins. Pensant a veure què hauria muntat aquest cop, vaig unir-me a la massa de gent que abandonava el Gran Saló i sortia a fora.

Allà, hi havia una foguera enorme, alguns alumnes que s'aguantaven el riure, d'altres que s'ho miraven amb reprovació i uns quants elfs domèstics que semblaven esporuguits. I el Dumby, és clar, ballant al voltant del gran foc. Sense pensar-m'ho ni un moment, vaig unir-me a la seva dansa estranya sense parar de riure.

Estava a la sala comuna quan vaig sentir que el director ens cridava des dels jardins per anar a la foguera. Per aquesta raó, vaig deixar tot el que estava fent a un costat i baix baixar a baix.

Les escales estaven mig embussades degut a tota la gent que tenia ganes d'arribar als jardins, però tot i així, quan vaig arribar-hi, no estava tot massa ple.

Hi havia un bon ambient, i em vaig anar mirant la gent que hi havia per allà, que ballaven, o parlaven, o simplement estaven asseguts mirant el foc.

Quan gairebé tota la gent ja havia baixat cap als jardins, vaig acostar-me a una finestra i vaig dedicar-me a mirar. El Dumbledore, que no hi toca gaire, la veritat, ballant una estranya dansa amb alguns alumnes que se li havien afegit i, els altres, asseguts a la gespa o de pue, amb un got a la mà.

-Està boig, el Dumby...- Vaig murmurar per mi mateix, mentre somreia. Vaig quedar-me allà, al passadís, ja que no m'agradaven les multituts.

Vaig sentir la crida i vaig baixar cap als jardins. Al arribar vaig comprovar que estava ple de gent. Vaig vore a la Marta i al Dumby ballant, com que a mi no m'agradava ballar em vaig sentar prop d'un arbre recolzant l'esquena en aquest, aixo si, sense parar de riure.

- Que gran!.- vaig dir.

vaig veure que arribava la sam. Vaig anar cap a ella.

- Hola Sammy!- vaig dir, asseient-me al seu costat- Veig que t'agrada la foguera...

Vaig sentir com el director cridava, com si es tractés d'una criatura.

"Aquest home... cada dia està més boig", vaig pensar. I és que potser ho estava. De seguida vaig dirigir-me cap als jardins, on hi ha hi havia bastanta gent. Vaig buscar amb la mirada algú conegut. I vaig veure la Williams. "Rectifico... Algú conegut i simpàtic".

Però no aconseguia veure ningú, o sigui que em vaig quedar dret, observant la foguera, esperant que vingués més gent.

Em vaig girar cap a Erin. Vaig buscar amb la mirada al Thomas, però no el veia, pot ser encara no havia arribat.

- Erin!!- vaig dir abraçant.la- Com va?.- vaig dir somriguent.- No m'agrada, m'encanta, encara que no em posaria molt prop del foc.

Vaig veure que la Sam arribava i s'assentava en un arbre. Llavors s'hi va acostar l'Erin, i finalment em vaig decidir a anar-hi. Volia estar a prop seu.

-Hola, noies -vaig dir-los, acostant-m'hi per l'esquena. Li hagués fet un petó a la Sam, però n era questió de que se n'adonés tothom...

vaig veure que la sam estava buscant algú i que no volia acostar-se al foc. En aquell moment va arribar un noi Ravenclaw que no coneixia però que semblava conèixer a la Sam. Em vaig fixar que la mirava una mica... Era embaladiment? Vaig somriure.

- Hola! Crec que no ens coneixem, em dic Erin River. Faig tercer, encantada.

-Hola, jo sóc en Thomas Poynter, i estic a 5è. -vaig dir-li a l'Erin. - encantat.

No vaig poder evitar tornar-me a mira la Sam. Amb els reflexos del foc... "para, para, para!"

-Com esteu? - vaig demanar-los després d'haver-me presentat. - Té bona pinta, no, aquesta foguera?

Feia bastanta calor tot i ser l'hora que era, i m'estava entrant set.

-Noies, vaig a buscar begudes per tots tres, val? Ara torno.

I me'n vaig anar cap als elfs, a demanar-los-hi alguna cosa. Em van donar tres gots amb liquids de diferents colors, i vaig anar a portar-los a elles.

-Teniu, quin voleu?

El Thomas va anar a per begudes, me el vaig mirar. Me haguera llançat damunt d'ell sense dubtar-ho, però hi havia l'Erin davant. Va tornar amb les begudes.

- Mmm.... aço que és?- vaig dir agafant un got. Vaig olorar, mm..... feia olor a vainilla- Doncs crec que agafare aquest.- em vaig mirar el Thomas somrient i vaig agafar el got.

El crit del Dumbledore i el soroll de la marea humana sortint en estampida cap al jardí em va fer pensar que potser ja era hora de deixar de fugir de les acumulacions de gent, així que vaig baixar al jardí.

-Vaja, quina foguera més gran...- vaig dir, al veure al foc que havien muntat, que cada cop creixia més i més.

Vaig seure al costat d'un arbre. Esperant trobar a algú conegut.

Vaig anar cap als jardins, pensant en la lliçó d'Encanteris del matí. Quan vaig arribar em vaig topar amb en Thomas.

- Ei, Thomas! - vaig dir.

Vaig veure que duia unes begudes. Me'l vaig quedar mirant, estranyat, però no en vaig fer cas i vaig seguir caminant cap a la foguera. També tenia ganes de veure la Lils, i altra gent. De seguida vaig fixar-me en la Sam, que estava amb l'Erin i amb el Thomas (les begudes devien ser per elles).
També vaig veure el Fortin, mirant-se la foguera, embadalit, com si pensés en alguna cosa seva. Volia saber què... o sigui que vaig entrar-li al cap. O vaig intentar-ho, vaja, perquè vaig topar un mur infranquejable... "Oclumència!", vaig pensar per mi mateix, sorprès.

Vaig arribar al jardi, portada per tota la massa de gent que corria en aquella direcció.... "Eeeecs! Púrria de gent! Els hauríen de prohibir a tots l'entrada a l'escola."

Vaig divisar el Fortin a la llunyania i m'hi vaig acostar.

- Ei, Fortin - Vaig saludar-lo amb un somriure. - Bonica foguera eh... Podriem treure-li profit i llançar-hi tots els Sang-de-Fang que corren per aqui...segur que ens desenpallegaríem d'uns quants, no creus?

Vaig deixar anar una rialla sarcàstica. I tot seguit vaig fer que se m'apropés un batut de Vainilla de la taula. Mmmm...deliciós.

El Thomas va anar a per begudes, i vaig veure com la sam se'l quedava mirant amb la mateixa expressió que li havia vist a ell. Vaig apuntar-me mentalment de tenir una conversa amb la sam. Aleshores va tornar. Vaig agafar un got amb compte de no vessar res i vaig mussitar un "gràcies".

Vaig pensar si hauria de deixar-los sols o no. Vaig decidir que probablement havia d'observar una miqueta més a l'hora de treure conclusions. Així que em vaig quedar allà, mirant atentament a qualsevol cosa que pogués passar.

- Com et passes, Ursula... - vaig dir, absort en els meus propis pensaments -. És millor deixar que es deixin en ridícul solets, els fills de muggles...

Vaig quedar-me mirant la foguera, i en aquell moment vaig notar la ment d'algú intentant entrar a la meva ment. Vaig mirar la Ursula immediatament, però no era ella... Vaig buscar amb la mirada fins que vaig veure en Bohr, que intentava llegir-me el pensament.
"Imbècil... No sap que sé oclumència?", vaig pensar. Aquell pensament sí que li vaig deixar veure.

Que em passava? Que em passava?

- He escoltat bé, Kikus? Què potser els hi tens compassió, a aquests cucs fastigosos? Es mereixen aixó i molt més. O no?

Llavors vaig veure que buscava algú amb la mirada i després vaig poder llegir en la seva ment que li deia Imbécil a una persona.

- Passa res? - Vaig inquirir, amb una mirada penetrant als ulls.

El noi va obrir-me una petita escletxa a la seva ment, permetent-me veure un pensament dedicat a mi.

"Imbècil... No saps que sé oclumència?", va dir-me. Vaig irritar-me; aquell noi era, senzillament, incorregible. No sabia qui era la noia amb qui estava, o sigui que vaig intentar llegir-li la ment per saber-ne quatre coses.

- En Bohr, passa... - vaig mirar-la -. No em diràs que a tu no t'ha intentat llegir la ment, oi?

Vaig mirar-lo amb ràbia; aquell noi em tractava com una merda, sense basar-se en res més que en el fet que fos Slytherin. Bé, a part d'aquella petita discussió que havíem tingut després que m'intentés lligar la seva nòvia...
Per un moment vaig pensar que, si li deia que estava embolicat amb la Black, deixaria de témer que li prengués la nòvia, encara que ella semblava estimar-lo massa per deixar-lo per mi.

Llavors vaig notar com algú intentava entrar dins la meva ment també. Vaig girar el cap de seguida cap al noi que m'havia assenyalat en Fortin i vaig veure que estava intentant entrar dins el meu cap.

No el coneixia, així que vaig deixar anar un pensament que ell sí que pogués captar " Sóc la Ursula Black, la persona que acabarà amb tu si no deixes d'intentar posar-te dins la meva ment, queda clar?" I vaig tornar a cloure-la.

- Hi ha alguna cosa a dir, d'en...Bohr? - Vaig preguntar a en Fortin