Temes...familiars...

- Idiota, pobreta... Finite incantatem - vaig dir, assenyalant la faldilla sense cap mena de pudor, que va tornar a la seva forma normal- No va la molt il·lusa i em treu 5 punts! Quin riure, per favor. Potser es pensa que m'està fent una lliçó moral o alguna cosa per l'estil...

Vaig posar-me les mans a lña boca, fent bocina.

- Eh Davies! PER QUÈ NO ME'N TREUS 50, I AIXÍ US PUC MAXACAR TRANQUIL·LAMENT TOTA LA SETMANA?

-Oh! Ho faria creume- vaig dir-li- però es mes divertit fer-ho de 5 en 5 ^^- vaig girar cua i vaig seguir marxant amb el cap ben alt.

La Rapunzel es va endur la Úrsula, que va tenir l'últim detall de reduir-li la faldilla a mides ridícules, a la Black.
Quan ja eren lluny i no ens podien veure, vaig córrer cap a la Black i la vaig abraçar.

- Ei... Estàs bé? - vaig dir-li, amb un to de preocupació a la veu -. No n'hi facis cas, eh?

Vaig estrényer-la entre els meus braços, mentre mirava al meu voltant, vigilant que no ens veiessin.

Vaig fer un sospir i em vaig desprendre de la seva abaraçada.

- Estic bé - vaig engegar-li, tot i que ell no havia fet res mal fet-. No necessito ni la teva ajuda, ni la teva compassió. Suposo que últimament m'havia oblidat de com odiava tot el que representeu els Slytherin, sort que sempre hi ha la família per refrescar-te la memòria.

Em vaig passar la mà pels cabells, i me'n van caure molts, arrencats. Estava cabrejadíssima.

- En fi. He passat coses pitjors durant els meus primers onze anys - li vaig explicar-. I no tinc aquí la teva vareta, me l'he descuidat a l'habitació. Vine aquest vespre al bany de monitors i te la doncs. M'han castigat a netejar tots els labavos de tota l'escola. es veu que la professora Nicholson em va veure ahir al camp, el que et vaig fer. No vaig pensar que el seu despatx dóna al camp de quidditch.

- No és només per tu, saps? - vaig dir, una mica més tranquil -. D'acord, d'acord... És normal que sempre estiguis castigada?

Vaig mirar-la. Estava feta un nyap, i semblava desesperada. De fet, qualsevol desconegut l'hauria pres per una boja que es dedicava a mendigar.

- I jo de tu intentaria mirar-me això dels cabells... - vaig dir, fent broma -. M'agraden més com són sempre.

Veient que no em necessitava, vaig disposar-me a marxar.

- Bé, doncs ja ens veurem al vespre... Adéu, Black!

Vaig considerar la possibilitat de cridar-lo perquè tornés, però estava massa esverada i encara li diria alguna cosa que no tocava.

- Sí, normalment estic castigada gairebé cada dia, o sigui que vigila que no et vegin gaire amb mi, o t'acabarà tocant el rebre igualment - vaig dir en comptes d'això.

Tenia ganes d'anar-li a fer un petó, però en aquells moments devia fer una pinta terrible. Estava orgullosa d'haver guanyat aquella "lluita" amb l'Ursula, però m'havia anat de ben poc. No m'havia agradat gens que m'humiliés d'aquella manera davant d'ell. No era que m'importés el que pensés de mi. No, no. O sigui, no. Però no era plan, anar així pel món...

Vaig girar-me per última vegada i vaig fer adéu amb la mà. Vaig mirar-la; tenia ganes de tornar a ella, i fer-li un petó, però es sentia humiliada i no li provaria.

Vaig dirigir-me cap al castell, o cap al camp, o cap al bosc. De fet, no em dirigia enlloc, però anava a alguna banda.

[TEMA TANCAT]