Temes...familiars...

Havia deixat les coses a la sala comuna d'Slytherin i havia decidit sortir a donar un tomb per els jardins. Era agradable sentir al brisa de la tarda de Hogwarts una altra vegada.

De cop, a l'apropar-me a un arbre, vaig poder distingir una silueta que s'arrepenjava al tronc.

L'Agatha Black, l'heretje de la nostra família. El que crèiem tots, excepte ella...Quin fàstig que li tenia a aquella nena malcriada.

Em vaig anar apropant cap a ella sense que se n'adonés.

- Vaja veig que les males herves mai moren... - vaig deixar-li anar, tenyint la meva veu amb el major despotisme que havia estat capaç.

Me la mirava amb un gest a la cara de Estic Olorant A Ous Podrits, Ecs!

Una veu asquerosament familiar va arribar a mi. No... no podia ser... Però sí, allà era la meva cosineta. Ai, la puta! No havia aparescut en els dos mesos que portàvem de curs, i m'havia imaginat que finalment havia deixat Hogwarts, ja que no parava de criticar l'escola.

- Home, Ursula... tenia entès que t'havien tancat en un psiquiàtric... què has fet per què et deixessin anar? - vaig preguntar amb cara d'educada curiositat-. Els has mort a tots?

Ara que em pensava que me l'havia treta de sobre... Cagun Déu... ¬¬

- Tu, tan sarcàstica com sempre, eh, púrria. I per el que veig, inventant històries. - Vaig continuar mirant-me-la amb cara de fàstig. - Doncs per la teva informació he passat aquests dos mesos al sol de la Toscana Italiana, esperant un miracle aviam si algú s'havia atrevit a tancar-te a TU en un psiquiatre, que falta et fa, GUA-PA.

Vaig travessar els jardins, amb calma, buscant la Black amb l'excusa de la vareta. Després de vint minuts buscant, vaig veure-la, sota un arbre, parlant amb una noia. Bé: "parlant". Perquè es deixaven anar cada moc...

- Black, em sembla que m'hauries de tornar la vareta. - vaig acostar-m'hi i em vaig recolzar a l'arbre -. I tu ets...?

Vaig mirar-me la noia. Era Slytherin, però no em sonava. Vaig tardar mig minut, ben bo, a caure-hi.

- Tu ets la Ursula! La cosina guai de la Black! - vaig dir, fent-li una mirada a la Gryffindor, per veure com reaccionava.

Anava a contestar quan va aparèixer el Fortin. El que faltava per la festa.

"Che! La cosina GUAI de la Black?"

S'acabava de quedar sense vareta. Per aquell moment.

- No porto a sobre ara, Fortin - li vaig dir amb un somriure-. Encara li trauries un ull a algú... ¬¬

Em vaig girar cap a l'Ursula.

- I tu perquè no t'has quedat a Itàlia? Les ties tenen fama de ser histèriques, bordes i peludes. Segur que encaixaves millor que aquí ¬¬

Vaig riure sense ganes. I me la vaig mirar.

- Saps què passa, que allà a Itàlia la gent ja m'adorava, i no tenia a ningú a qui despreciar...aquí, en canvi, hi ha algú o altre que puc trepitjar.

Vaig girar-me cap al Fortin.

- Hola de nou Kikus! Quines ganes tenia de veure't! - I li vaig donar una abraçada amistosa.

"Ei, ei...! Quina efusivitat, no?", vaig pensar.

- Sí, i jo...! - vaig dir, mirant la Black.

Sabia que tenia la vareta i, així i tot, no me la volia donar. Per un moment vaig voler posar-la gelosa, però quan la vaig mirar als ulls em van agafar ganes de separar-me de la seva cosina i abraçar la Black, i fer-li un petó.
Però em vaig aguantar.

- Així que a Itàlia, eh? - vaig dir quan me'n vaig separar.

- Tu trepitja que veuràs on et va a parar el peu - vaig dir mirant-la amb odi.

"Moltes confis amb el Fortin, nooo? ¬¬ Deixa'l anar, puta..."

Vaig observar, satisfeta, que el Fortin se n'apartava una mica.

- Què passa, cosineta, que estàs falta de carícies o què? Perquè si ja ni els italians et volen, és que tens un problema.

- Jo de tu, cosineta, aniria amb una mica més de compte amb el que pensem, no sigui pas que algú s'enteri del que la teva estúpida ment, si se'n pot dir així del que tens, està pensant. I no em burxis, que saps que em troves.

Vaig girar-me cap al Fortin

- Sí, a Itàlia, he passat uns dies fantàstics, allà. No tenia gens de ganes de tornar, però ho he hagut de fer. Però veient el panorama que hi ha, hagués sigut millor que m'hi quedés.

- Uf, no! Aquí hi tens amics, saps? - vaig dir, veient que la Black s'havia posat a la defensiva.

Vaig mirar la Black, amb intensitat. I després vaig mirar la seva cosina. No s'assemblaven. Gens.

- Us assembleu molt poc, no, per ser cosines?

- Gràcies a Déu - vaig assentir.

Quan va dir allò dels pensaments em vaig quedar garrativada. La putaaaaa! Li havien ensenyat legeremància durant l'estiu! Típic de la family, com no...

"Con diez cañones por banda
viento en popa a toda vela
no corta el mar sino vuela
un velero bergantín"

- Veig que has après a llegir ments - li vaig dir-. Digues-li adéu a la meva ¬¬

- Estúpides poesies de nena...Veig que no has après res de res, Agatha...com sempre, l'ovella negra ha de deixar una taca en la nostra il·lustre familia. En fi, ja pots continuar recitant poemes, ja, que algun dia et descobriré, i llavors...ja passarem comptes, ja.

Vaig girar-me cap al Kikus, si que l'hi tenia confiança, però vaig intentar llegir-li la ment. Res. Tot blanc. Bé, no creia que tinguès gaires coses de les que amoinar-se el noi.

- I vosaltres què, Kikus, molta feina espantant els sang-de-fang?

- Avis! - vaig cridar apuntant l'Ursula i posant-me de peu, gairebé sense pensar-m'ho.

Tres ocellets de color groc van atacar-la, disposats a arrencar-li els cabells.

- Mai més diguis aquesta paraula en la meva presència! - vaig cridar, enfurismada.

"Vajel pirata al que llaman
por su brabura El Temido
en todo el mar conocido
del uno al otro confín"

- Protego! - Vaig cridar, i vaig evitar que els "ocellets" de la meva "cosina" arribéssin a tocarme ni un pél.

- Impedimenta!- Vaig brandar la meva vareta cap a l'Agatha i vaig fer que quedes uns segons imòvil.

- Ai, ai, ai...Cosineta, que no n'aprendràs mai. Tu sempre defensant els SANG-DE-FANG, si no necessiten res, ja estan tacats. Esforços en va! - Vaig riure.

M'hi vaig apropar una mica més a ella i vaig dir:

- Wingardium Leviosa- Vaig veure com s'elevava cap als aires, uns dos o tres metres.

Vaig deixar anar una riallada.

-Ara què, cosineta?

- Finite incantatem! - vaig cridar i vaig caure a terra de peu.

- Tu sí que estàs tacada, puta! - vaig cridar, fora de mi-. No t'atreveixis a tocar-los! Ni a la Georgia, ni a cap altre full de muggle. Com me n'enteri que has fet alguna cosa algú, et juro que no pararé fins que el teu cap pengi de l'entrada del coll d'un dels porcs senglars!

Estava molt exaltada. El fet de retrobar-me inesperadament amb algú de la família em portava tot de records... que volia oblidar.

Vaig deixar anar una riallada sonora.

-Mira com tremolo, púrria! - Vaig llançar-li una escopinada a la cara. - No creguis que em fa gràcia a mi topar-me amb tu per aquí.
Però bé, de fet, no me n'haig d'extranyar, ets tant o més Sang-de-Fang tu que ells...

Vaig fer un lleu moviment amb la vareta i vaig fer que el seu uniforme passés del roig al Verd.

- No sé perquè t'hi escarrasses, si el verd SEMPRE t'ha quedat més bé que el vermell.

Es pensava que em tiraria enrere per una escopinada? Havia passat coses pitjors amb el meu pare. Però aleshores em va tornar l'uniforme verd. Per allà sí que no hi passava.

Vaig fer dues passes endavant i, PLAS! Li vaig fortre una bufetada a la galta que va ressonar fins al camp de quidditch.

- Aquesta marca et durarà dos dies ben bons.

Sabia que no es "rebaixaria" a llançar-se'm a sobre a fer-me mal amb les seves pròpies mans, perquè seria "massa muggle". No, la princeseta sempre amb la seva vareta, que tot ho podia...

- Un dia us podrireu a Azkaban, puta! Tu i tota la família. M'encantarà venir a fer-vos visites, desgraciats!

Em vaig treure la corbata verda i la vaig encendre amb un moviment de vareta. Les flames es van escampar per la roba ràpidament. Tot i aixñi, la vaig seguir aguantant davant la seva cara.

- Us consumireu fins que de vosaltres només en quedin cendres...- vaig murmurar entre dents, i li vaig llançar la corbata a sobre.

Vaig apartar el que quedava de corbata amb un moviment de la meva mà abans que em m'arrivés a tocar. Vaig fixar-me, però, que una miqueta de cendra s'havia posat sobre la meva espatlla. La vaig espantar bufant-hi.

La veritat que la bufetada no me l'esperava. I no vaig poder ni reaccionar-hi.

Vaig alçar la vareta i vaig apuntar-la tot dient - Petrificus totalus!

La meva cosineta havia quedat petrificada. Li havia tocat de ple l'encanteri. Estava tan exaltada que no va saber ni desfer-se'n

Vaig acostar-me cap a ella i em vaig posar al seu darrere. vaig agafar-li la vareta i la vaig llançar a terra, li vaig lligar les mans a darrera l'esquena, vaig agafar-li pels cabells i vaig apuntar amb la vareta sota el seu coll.

-Finite incantatem- Vaig dir. Vaig estirar-li una mica més fort dels cabells - Que, Agatha, com es veuen les coses des d'aquesta posició...?

- Encara més odioses - li vaig contestar, amb un somriure de dolor, perquè em tenia els cabells agafats amb força-. Au, va, fes-ho si tens collons. Tanta pràctica et deu haver servit per alguna cosa, no? Què heu anat a fer amb la família aquestes vacances? A torturar muggles? Va, per què no proves amb un Crucio, segur que se't dónen de fàbula, i seria una pena que hi perdessis la pràctica... - vaig intentar desfer-me'n peròsi feia més força potser em quedava amb el crani al descobert-. O potser millor i tot... potser series capaç de matar-me...

Em feia un mal terrible. Vaig mirar-me el Fortin. Tan de bo no m'hagués hagut de veure en una situació com aquella, però no pensava rendir-me.

Vaig aixecar una cama i vaig clavar un coça ràpida i forta enrere, a cegues. Vaig notar un CRACK que va sonar molt lleig. La tívia o el genoll, perfecte.

Merda. "Reacciona!", em vaig dir. Vaig aguantar; sabia que, si em posicionava a favor d'una, l'altra s'enfadaria... Sobretot si em posicionava a favor de la Black: correrien massa rumors.

I en aquell moment la Black m'ho va posar fàcil: li va trencar una cama a la noia.

- BLACK! - vaig exclamar; en realitat no em sabia greu, però fer teatre se'm donava prou bé -. Què fots?!

Vaig agafar les dues noies i les vaig separar. Ho volguessin o no, jo tenia més força física que elles dues juntes, i estaven massa emprenyades per fer servir la vareta.
Vaig apuntar la cama de la Úrsula.

- Férula - la cama va quedar immobilitzada; ella va deixar anar un gemec de dolor. Havia d'anar a la infermeria, però no tenia la intenció de portar-la. Vaig estar de sort i vaig veure algú que s'acostava.

- Eh! Tu!

Vaig notar com l'Agatha em clavava una patada a la cama i me la trencava. Vaig deixar anar un esgarip de dolor i la vaig deixar anar.

En Fortin va venir i ens va separar. Em va mig arreglar la cama.

- Ves a la infermeria - Em va dir ell

- No hi penso anar i deixarte amb la puta aquesta, tots sols. Ni parlar-ne.

I em vaig creuar de braços.

Baixava caminant traquilament pels jardins, quan vaig sentir una veu que cridava -Eh Tu!. Vaig aixecar el cap i vaig veure el Fortin mirant-me i al seu costat la Ursula amb cara de dolor i l' Agatha. Vaig correr cap allà.
-Que ha pasat aqui?- vaig fer mirant-les a l'una i l'altra.

Vaig veure a la Rapunzel, com s'acostava.

- Doncs mira Rap, jo estava tant tranquil·lament aqui, amb en Kikus i la puta escòria de la meva cosina, parlant, i no sé que li ha passat a la Black, que s'ha tornat boja i ha vingut i m'ha trencat la cama. U.U'

Vaig mirar-me a l'Agatha i li vaig llançar una mirada d'aquelles de Aquesta Me La Pagaràs.

- Rap, podries siusplau ajudar-me a anar a la infermeria?

Vaig mirar a l'Slytherin amb cara de mala òstia i llavors vaig recordar que era monitora i que podia treure punts.
-Clar que t'ajudo Ur- vaig dir, i li caig pasar el braç per sota el seu per ajudar-la a caminar.
-Per cert,-vaig dir mirant a la Black- 5 punts menys per Gryffindor, per agredir a una companya sense motiu.

La Rapunzel em va ajudar a aixecar-me del terra.

- Mira, ja veuras- Li vaig xiuxiuejar a la Rapunzel, sense que ningu em sentís- gira'm perquè em quedi a darrera seu, siusplau, Rap.

Em va ajudar a girar-me, vaig apuntar la vareta en direcció a l'Agatha i vaig murmurar en direcció a la seva faldilla...

- Reducio!

I la seva faldilla va començar a menguar fins que va tenir la mida d'un cinturó.

- Ja t'està bé, per Puta barata!

I vam marxar les dues en direcció cap al castell, a que em curessin la cama.


[La Rapunzel i jo sortim del tema]