Aclarant malentesos

Vaig arribar amb la Sam al jardí. Em vaig asseure en una pedra amb compte de no embrutar-me, i vaig fer un gest perquè la Sam s'assegués amb mi.

- Va, vinga, Sam- vaig dir, nerviosa pel que passaria- Seu una mica. El que necessita ara l'Ed és descansar, i no ho farà si la Celo i tu munteu una batalla enmig de la infermeria.

Em vaig sentar en la gespa al costat de Erin.

- Mm... li dius Ed al meu germà?- vaig preguntar, ja que em pareixia estrany ja que no es coneixien. Aleshores em vaig donar compte de que Erin estava bastant nerviosa- Perque estas tan nerviosa?- vaig dir.- No et menjare, crec que ja em coneixes prou com per a saber que soc bona..- vaig dir fent un somriure.

Vaig caure en que la Sam no sabia que l'Ed i jo ens coneixíem.

- Ah, sí, bé- vaig començar- És que ens vam conèixer, fa relativament poc. Hi va haver un... Accident, això, un accident a la mussolerissa i bé, em va salvar. I ens hem anat trobant....

Aleshores va dir allò d'estar nerviosa.

- No estàs enfadada?

- Coneixes a Edi?- vaig dir- Espera, espera et va salvar?- vaig dir somriguent.- Contame-ho tot- vaig dir.- Un moment, has dit enfadada? Perque he d’estar enfadada?

- Bé, és que, allò de la Possesseure... Pensava que t'havies enfadat amb mi per ser amiga seva...- vaig dir, nerviosa.

Aixi que era aixo, u.u

- Erin, no estic enfadada amb tu.- vaig dir- Estic preocupada per tu, perque no em fie ni un pel de la Possesseure, perque segur que trama alguna cosa. Però no estic enfadada amb tu, no podría, ja se com ets, penses que tots són bons i se que no et put fer canviar aixo, aixi que si tu me has acceptat tal com soc, perque no haig de fer jo el mateix?- vaig dir esperant que ho entenguera.

- De debò que no estàs enfadada?- vaig preguntar- Doncs no t'has de preocupar. Sé que em va fer mal, Sam. Però n'està arrepentida, i jo vull donar-li una segona oportunitat. Sé també que no ho aprovaràs. Però ho faré igualment. Tu tranquil·la que no em faré mal.

- Tu pots perdonar-la, jo no ho fare mai i la vigilare- i vaig afegir mentalment: i a tu també.- No deuries de ser tan confiada Erin, es pot girar en la teua contra. Pobre d’ella si et fa alguna cosa.

Vaig somriure.

- De debò que no em farà res, Sam. T'ho prometo. No cal que la vigilis. És una bona persona. M'ho va explicar, i tenia motius per fer el que va fer. En sèrio, no et diré què em va dir però el cas és que he decidit creure-la. - vaig somriure.- I ja està. Aclarat el tema. Ara ens estem un rato més aquí que probablement Madame pomfrey els hi hagi donat alguna cosa a l'Ed i la Celo per descansar, sent com són, i ara mateix deuen estar K.O. Val?

Em vaig mirar a Erin.

- La vigilare igualment- vaig dir- I ella pot dir el que vuiga, però jo no me ho crec.- vaig dir.- Aixi que coneixes a Edi?? Com pots haver comprovat és bon noi.

Vaig sospirar.

- Com vulguis. I sí, L'ed és molt bon noi. M'ha ajudat en moltes coses; i parlant d'això, et volia comentar una cosa... Resulta que m'ha explicat el que li va passar amb els demèntors. I m'agradaria ajudar-lo...

Em vaig quedar parada, els dementors, em vaig intentar llevar aquell record del cap.

- Te ho ha contat?- vaig dir sorpresa, no me ho podia creure- Ostres! Deus de caure-li molt be, per a que te ho hagi contat. Per el que se mai li ho ha contat a ningú. Dius que el vols ajudar?- vaig preguntar- Doncs sort, jo duc intentant-ho fa uns anys, però no vol. Pot ser si algú me ajuda, fa cas. Vaig intentar, poc a poc, que duguera alguna peça de color negre, però no, res. Almenys ara no es queda parat al veure el color, al principi quant va vindre a Hogwarts no suportava vore tan de negre, va ingresar algunes vegades a la infermeria. Ara ja soporta vore-lo, però no se si se el posaria.- vaig dir, mentres alguns records d’aquell nit tornaven a la meua ment, vaig intentar deixar la ment en blanc.

- Sí? Creus que li caic bé?-vaig dir contenta- Però de veritat, pobre noi. És horrible el que va passar. De debò que si no haguéssis estat allà per ajudar-lo...- vaig dir, sense recordar que no se sabia segur el que havia passat en realitat.

- Clar que li caus be!- vaig dir.- Jo, ajudar-lo?- vaig dir posant-me nerviosa. Vaig recordar el que va passar, era impossible que es recordara de res, estava desmaiat,.- No, vingueren els nostres pares i fugiren. Però si vols ajudar-lo, fes-ho. Confia en tu, segur.

- Ai, és veritat- vaig dir- Perdona, m'he equivocat. És que em va dir que no recordava ben bé què havia passat al final, que no li havies dit (M'imagino que per no preocupar-lo, no?) i jo vaig assumir que havies sigut tu. Ho sento, m'imagino que no vols parlar-ne.

Em vaig mirar Erin, sabia que volia que li ho contara.

- Perque penses que jo estava alli?- vaig dir fent-me la inocent, Erin em va llançar una mirada.- Val, si, estava alli. Però no pense contar res, ho sent, però si te ho conte Ed s'enfadaria. Algun dia ho fare, mira, algun dia vos cridare als dos, i vos ho dire, val?

Si havia de ser sincera, sí que volia saber-ho. I la Sam m'havia pillat. Em vaig maleir per ser tan egoista.

- No, no, tranquil·la! De debò que no us vull pressionar. A cao dels dos. De fet serà millor si esteu els dos sols, crec que jo sobraria allà. I si algun dia us sentiu preparats o necessiteu explicar-ho algú, estaré encantada d'escoltar-vos i ajudar-vos en tot el que pugui. De totes maneres, penso començar a ajudar-lo. Sigui com sigui.

- No em presiones, quantes vegades te ho habre de dir?.- vaig dir- I preferiria contar-ho als dos junts, per si de cas, conec a Edi i com reacionara, necesitare algu que m'ajude.- vaig dir fent un petit somriure.- Ara canviem de tema, vols ajudar-lo, com?

- DOncs la veritat és que pensava fer la teràpia Cognitiva, però dius tu que no funciona... M'imagino que ho tornarem a provar i, si no, doncs haurem de pensar en alguna cosa. Havíem dit de quedar per fer esport, que entre tots dos Williams m'esteu tot el dia omplint a xocolata. Podríem començar per allà... Potser podríem anar totes dues de negre, o alguna cosa així..

Vaig pensar:
- Be, ho podem provar.- vaig dir, aleshores vaig recordar, correr, deuria d’anar lenta.- Encara que jo no pense correr de negre, em dona molta calor. Però be, ja pensarem alguna manera per fer que s’acostume.

- Està bé- vaig dir- Buscarem alguna manera. Li vull tornar tot el que ha fet per mi.

Vaig mirar la hora.

- A aquestes hores ja hauran sortit tots dos de la infermeria... Val més que anem al castell i ja hi parlarem. Però deixa que estigui al teu costat quan parlis amb la Celo, siusplau. Ho faràs? Només per si de cas, que tu estimes molt al teu germà...

Vaig somriure:

- Val, doncs anem cap a dins.- vaig dir mentres me alçava- Si, el meu germà es lo més important que tinc. I tranquil·la, no parlare amb la Celo, no ara.- vaig dir, no ho faria ara, abans havia de parlar amb Edi.- Anem?

- No ho faràs? I això? Vull dir, de fet millor, però pensava que estaves molt enfadada... En fi, mentre no sentis que realment ho has de fer per estar tranquil·la, no hi ha problema-vaig dir.

- Abans de fer-ho he de parlar amb Edi i preguntar que ha passat, quant ho sapiga ja vorem. - vaig dir- Sorpresa, no?- vaig dir somriguent- Estic pensant abans d'actuar.- varem caminar fins la porta del castell.

- Molt sorpresa- vaig deixar anar- Però en bona manera.

Vam entrar al castell i ens vam difuminar entre el mar d'uniformes.

[Tema Tancat]