Aprenent a utilitzar els meus dons de metamorfomaga.

Després de llegir un apartat molt interesant sobre el meu llibre de caracteristiques dels metamorfomags, vaig pensar que canviar els colors dels ulls no semblava tan dificil com els dels cabells, així que vaig agafar el llibre, un petit mirall de maquillatge (Quasi mai els utilitzava, sincerament no m'agradava pintar-me la cara) i vaig sortir al jardí, tranquila.

Vaig asseure'm a la gespa, i vaig començar a intentar canviar el color dels meus ulls, i, efecttivament, no era tan dificil com els cabells. els ulls se'm canviaven, això si, no podia controlar el color d'ulls. Se'm van possar de blau a verds, de verds a castanys, de castanys a grocs (aquests em feien una mica de por) de grocs a liles i de liles una altra vegada a blaus.

Vaig caminar en direcció al llac, buscant la Lils, però vaig tenir sort i la vaig veure asseguda a la vora d'un desmai, amb un mirall de butxaca a la mà.

- No sabia que t'agradés maquillar-te... Mai hi vas, de fet. - vaig dir-li, mentre m'ajeia al seu costat i li feia un petó, feliç -. Problemes amb el color dels ulls?

Vaig somriure en veure el James, vaig respondre-li el petó, somrient.

-I no m'agrada. Em sembla que pareixo un quadre quan vaig maquillada, massa pintura. No m'agrada la pintura a la cara.

Vaig tornar a mirar-m'he els ulls a través del mirall.

-Només estic provant. No sabia que pogués fer aixó, estic practicant.- Vaig somriure.

- Sincerament, m'agrada més el teu color original. No me'n vaig enamorar perquè sí... - vaig fer-li una abraçada, desequilibrant-nos i caient a terra.

No la vaig deixar anar ni un moment. M'agradava massa, i m'ho passava massa bé amb ella. Vaig fer-li un petó, llarg però subtil, i em vaig posar a joguinejar amb els seus cabells.

Vaig envermellir de vergonya i els meus cabells van canviar de color.

-Merda. això encara no ho tinc dominat.- vaig suspiirar.

Em va besar, i jo vaig somriure, mentre veia com jugava amb els meus cabells.

Vaig quedar-me observaant-lo un moment. Com podia ser una persona tan bella, tan interesant, tan...

Vaig envermellir de vergonya una altra vegada.

- No tens per què dominar-ho... A mi m'agrada : és un tret propi de tu. - vaig mirar-la, mentre es posava vermella com un tomàquet i els cabells se li enfosquien progressivament -. No canviis mai...

Vaig mirar-la. De sobte, tota la vergonya que sentia ella la vaig sentir jo. Per un costat, encara no em creia que estiguéssim junts. No m'entrava al cap que ella s'hagués pogut fixar en mi. Em vaig posar tan vermell com ella, i en un intent de dissimular vaig atribuir-ho a la calor. "Quina excusa tan dolenta... Si fa fred i tot, quan el vent bufa!".

Vaig començar a tranquilitzar-me.

-Propi de mi?- vai demanar.- Començo a pensar que ja mai el dominaré.

Vaig abraçar-lo ben fort. Encara estava força extranyada, mai havia tingut nòvio, bàsicament per què havia estat com autista durant cuatre o cinc anys.

-Canviar? Es una mica... irònic, parlant d'una metamofomaga.

- Autista durant quatre o cinc anys? Tu? - vaig riure -. No m'ho puc creure, amb lo perfecta que ets...

Vaig treure-li la llengua i li vaig seguir acariciant els cabells, contemplant-la mentre ella s'emmirallava i es posava vermella.

- En vols parlar? - vaig dir, amb més delicadesa.

Vaig sospirar.

-Tard o d'hora ho auries de saber... Veurás... ¿Per on començo?...Als meus pares els agradaven molt els muggles... i un dia van decidir utilitzar uns avions en comptes de aparetrar...

Unes llagrimes van correr per la meva galta.

-El cas es que van tenir un accident d'avió. Van morir. Jo llavors només tenia sis anys i la meva germana catorze... i vam quedar al carrer...

Vaig fer una pausa, vaig llevar-me les llàgrimes de la cara.

Em va començar a explicar com els seus pares havien mort. De manera inevitable, va començar a plorar, silenciosament. Vaig eixugar una llàgrima que regalimava per la seva galta, i la vaig besar.

- No pateixis... Ja ha passat... Ara estic amb tu, ara i sempre...

Vaig abraçar-la, cobrint-la amb els braços i donant-li escalfor i companyia...

Em vaig sentir molt millor. Vaig estar una estona intentant recuperar-me per després poder continuar.

-Gracies... Bé, el cas es que la meva germana va trobar treball suficient per alimentar-nos, però no per tenir una casa fins que jo vaig fer els deu anys... Als onze vaig venir aqui, i això feia que la meva germana anigués millor de diners. Com que jo volia treballar aviat per poder-la ajudar vaig estar cuatre o cinc anys estudiant, sense relacionar-me amb ningú, per por a que en el futur no tinguessim prou diners per poder seguir vivent a una casa...

Vaig acabar, agafant aire. No era una historia especialment... bonica, però ultimament havien canviat les coses, la meva germana tenia un treball millor, i encara que anavem justets, ens en surtiem.

Vaig abraçar-la, preocupat, mentre intentava retenir tot el que m'explicava.

- Si mai necessites res... Els meus pares no són multimilionaris, però no suposa cap problema per a ells ajudar a la nòvia del seu fill. - vaig dir-li, intentant no ofendre-la -. Em sembla que en tenien tantes ganes, que tingués nòvia, que ja t'han integrat a la família de manera automàtica.

Vaig fer-li un petó, intentant absorbir part del dolor que sentia, perquè fos més suau...

Vaig somriure-li.

-No, anem bé de moment. Em quedo per nada i per pascua, per tenir una boca menys a casa, i això ens ajuda força. De moment no ens cal, de veritat, James.

Vaig somriure.

-I com es que están tan contents?- vaig demanar.

- Perquè no havia estat mai amb cap noia, abans. A més, pel que els he explicat, tenen una imatge de tu que sembla que els agrada, i els dos t'han acceptat com a membre de la família...

Vaig posar-me còmode.

- A més, el meu pare diu que tinc molt bon gust, i la meva mare que t'assembles a ella quan era jove. - vaig dir.

Li vaig mossegar la orella, subtilment, en un intent d'alliberar la tensió que quedava del tema dels seus pares, però també buscant alternatives per no fer-me pesat.

Vaig riure.

-A la meva germana també li has agradat per el que li he dit. l'unic que m'ha demanat es si no hem noto molesta amb tu per això de ser legeriment. Però ja li he respost que t'acabes acostumant.- vaig somriure.

Vaig riure de cop, una formiga havia começat a caminar per la meva cama i m'havia fet pessigolles.

-Ay, la formiga.- vaig dir. Vaig agafar un pal del terra, i el vaig apropar a ella, ella es va pujar.- Tinc moltes pessigolles, formigueta! No te'm tornis a pujar!- li vaig dir, i la vaig deixar al terra. Mai havia sigut capaç de llevar-me-la amb la mà, o simplement matar-la. Sempre m'havia semblat una bojeria.

- Així que moltes pessigolles?

Abans que pogués adonar-se de les meves intencions vaig llançar-m'hi al damunt i li vaig començar a fer pessigolles. A mi mai m'havien afectat gaire, però sabia de més d'un que no aguantava gens les pessigolles... I la Lils n'era una.

Vaig començar, fent-la riure desesperadament, però vaig parar de cop quan va quedar estirada just al damunt meu. La seva silueta, a contrallum, va fer-me perdre el control i li vaig fer un petó, més apassionat que mai, disfrutant-lo a cada segon.

- Ja ho veig, que tens pessigolles...

Vaig començar a riure sense parar, jo era de les persones que no soportaven les pessigolles i tenien per tot arreu.

-James!...James! ...A...Atura!!...- el vaig cridar, rient com una boja.

De sobte ens vam quedar jo estirada damunt d'ell i em va fer un petó, jo, una mica confosa per el gir que havia donat al situació, li vaig respondreli, per després abraçar-lo i quedarme una estona així, tranquila, escoltant el soroll de les fulles quan passaven corrents d'aire...

Estirats, junts, abraçats i disfrutant de la solitària companyia que ens donava l'altre, el sol va començar a declinar i a amagar-se cap a les muntanyes. Ben aviat la foscor començava a fer-se palesa, i vaig pensar que seria millor tornar a dins, a la seguretat i el refugi que ens donava el castell.

- Anem, Lils? - vaig dir-li, en veu baixa, com si no volgués que em sentís ningú excepte ella.

Va començar a fer-se fosc.

-Auriem de anar-nos, no?- vaig demanarli, fluixet-. amb lo bé que estàvem- vaig suspirar.

Vaig aixecar-me i vaig ajudar a aixecar al James. Vaig quedar-me mirant el castell unaa estona.

- Anem. S'està fent fosc i, encara que no ho sembli, estar a qui fora durant la nit pot ser perillós - vaig dir, intranquil.

La vaig agafar de la mà i vam començar a caminar cap al castell, tranquil·lament però sense anar massa lents.

[TEMA TANCAT]