Has tornat!

Estava passejant en una hora lliure pels jardins, estava tot nevat i era precios, l'hibern era la meva epoca del any preferida, feia fred i el fred aclarava les idees, a part era quan mes tranquilitat hi havia.

Anava una mica perduda, sense rumb, uns vaig veure un llarga melena castanya que em resultava força familiar, em vaig posar a correr, cosa força complicada quan la neu t'arriba fins als genolls.

-Tieta Ur! - vaig cridar al moment que li saltava als braços.- Has tornat!

Passejava pels jardins mentre feia temps pel dinar. Sempre m'havien fascinat els terrenys de l'escola a l'hivern, tant blancs semblaven infinits. M'és difícil caminar, ja que la neu m'arribava cap a mitja cama abans d'arribar al genoll.

Sento el meu nom acompanyat d'un crit agut i curt, i el reconec de seguida. Em giro i amb prou feines tinc temps d'agafar la Ketzahl en braços abans de caure les dues sobre la neu blanca. Ric i li faig una abraçada.

- Petita! - dic amb veu alegre.- Quines ganes tenia de veure't! Què hi fas a fora quan hauries d ser a classe? No estaràs fent campana...?- li dic, fent broma.

Em poso una mica vermella quan em pregunta si estic fent campana, jo sóc una bona nena i m'agrada molt aprendre màgia, mai faig campana a classe.

-No, tieta Ur, només es que tinc una hora lliure i he decidit sortir aqui perque no hi ha ningú.- dic tot d'una parrafada, emocionada perque hagi tornat, feia molt temps que no la veia i la trobava a faltar, era la unica dels dolents en qui estava segura de que podia confiar.- Ara aviat aniré a dinar, que ja començo a tenir gana, avui em vé de gust pollastre.- dic tota contenta.

-On has estat?.- pregunto encuriosida.- Feia molt temps que no et veia per aquí, i a més et trobava a faltar.- dic mentre poso una careta trista.- Em pensava que m'havies abandonat i que ja no em volies veure més i com que ja has acabat setè, em pensava que ja no et tornaria a veure.- l'abraço encara més fort.

Veig com la nena es posa vermella i arronsa les celles. Jo ric i li pessigo el nas amb dolçor.

- Et prenia el pél cuca. Ja sé que tu no faries mai campana. Has fet bé sortint a passejar. Jo estava esperant a que s'acabessin les classes per venir-te a buscar.- M'aixeco de la neu, pq se m'està quedant el cul fred i me la miro.- Has crescut eh! Idius que en res aniràs a dinar? Vols que anem a dinar plegades, així m'expliques què tal et va el curs?

Em mira i posa una carona trista, i llavors em diu que m'ha trobat a faltar i que es pensava que no em tornaria a veure més. Torço els llavis en un petit somriure.

- Realment creus que me n'aniria sense dir-te adéu? No et pensis que et desfaràs tant facilment de mi!

L'agafo en braços i l'abraço.

- Així que m'has trobat a faltar?