Enfurismada...

-M'ho hauria d'haver imaginat... m'ho hauria d'haver imaginat!

Havien caigut ja els primers flocs de neu de la temporada d'hivern, i sé que això m'hauria d'haver posat ben contenta, però la recent carta del meu pare m'havia possat de tan mal humor que havia llençat l'Imbècil amb més força que mai contra una paret, encara que a ell li havia donat igual. La Mirja s'havia amagat de mi, i l'Anke s'havia anat directament a la mussolerissa. L'únic que seguia amb mi era l'Aldrik. És clar que potser ell no m'acabava de coneixer, i la podria haver pagat amb ell... però m'havia costat massa tenir-lo com per ara tractar-lo malament.

-Anem, Aldrik, t'agradarà la neu.

I me'l vaig endur als jardins ràpidament. I allà hi erem. L'Aldrik disfrutant de la neu, jo, intentant contenir la meva ràbia i enfocar-la cap a alguna cosa positiva, sense éxit.

Anava donant botets per la neu, m'havia posat les botes guays que m'havia comprat Bam-Bam, unes calentetes-calentetes amb les que no et banyaves, i d'un color blau molt guay. I com feia fred, duia el gorro i la jaqueta calenteta, la jaqueta era genial i tenia butxaquees *o*

- Vinga Penjat no et queixes, la neu mola molt, a més tu voles, sols has d'evitar els flocs quan caiguen i ara no cauen.- li dic somrient.

El Penjat fa un sorollet, que supose que és de vale, ha de ser de vale, per què si no de que seria? I s'agafa al meu gorret guay. Jo vaig donant botets per la neu, la neu mola.

- La Mort és una sosa, li he de comprar uns calcetinets d'eixos per la neu, segur que aixi ix a passejar, oh i saps que?- li dic.- Algun dia he de fer una guerra de neu, i un iglu! jo vuic fer un iglú, molaria molt.

Un sorollet de l'Aldrik em fa alçar el cap, i veig com una nena va cap a ell fent saltironets i ell s'ha colocat en possició defensiva. És clar, la pell blanca, la neu, no el deu veure.

-MIRA PER ON VAS, NENA!

La nena mira, i es topa amb un cadell de lleopart que, encara que sigui un cadell, pot mossegar i fer mal, com un gos. Vaig cap a ells dos, cabrejada per la carta i per la nena. Tan dificil veure per on vas?? Arribo i agafo l'Aldrik que està amb el pèl arrufat i ensenyant els ullals i grunyint.

-Li hauries pogut fer mal!! Que tens al cap??

Vaig donant botets quan veig que la neu grunyeix...la neu? Des de quan la neu fa això? Però no és la neu, és....ooooooooh! *o*

- Oooooooooooh! Que cosa més graciosa!- dic mirant la cosa graciosa que pareix un gat però no ho és- Li deuries de posar un collar, roig, verd, blau, perquè aixi no es mimetitze amb la neu.- li dic somrient.

Em pregunta que tinc al cap, al cap? Doncs un cap, hahahahhaha, i un gorro guay.

- És el Penjat.- li dic, aquest fa un sorollet quan dic el seu nom.- Si, si estic parlant de tu, mira que ets...- pose la mà dins la butxaca i trec un potet dins tinc insectes morts, li done un i calla.- I tu? I tu? Com és diu l'animal que pareix un gat però no ho és?

-I què més.- dic, amb ironia.- És un lleopard de les neus, no un gos.

Després diu alguna de un penjat, i veig al ratpenat que penja del seu capell de llana. Alço una cella. Em donen ganes de dir-li a la cara que, sincerament, no m'importa. Però em contenc, almenys de moment.

-Aldrik.- Li dic.- I no li agraden els estranys i jo estic de mal humor, així que fot el camp, vols?

- Ooooooooh! Que booniic!

Em mire el...com ha dit? Aldrik, això, que nom més guay. Aleshores diu allò, val, és serp de fàbrica, per què? Perquè totes les serps actuen com si el món fos seu i els demes no poguerem anar per on ells van, però a veure, perquè no puc anar pel jardi botant per la neu? Però si el jardi és moooooooooolt gran i jo vuic botar per la neu, la neu mola. I està de mal humor és norma de totes les serps estar de mal humor? Però es pot saber que pasa? Pot ser és per la seua casa, el estar allà baix, i tot d'un verd tan horrible, no crec que ajude als anims, o pot ser necesiten acudits, o nose, però tots estan sempre de mal humor.

- Ahà, ahà...- li dic somrient.- Clar, marxar, clar. Ahà.

Em mire el Aldrik, que guay, si no fos perquè és d'una serp i segur que la serp li ha dit que ataque els desconeguts, l'acariciaria. Done un botet i esclafe neu, somric.

l'Aldrik va grunyir a la nena. Naturalment, la nena semblava no entendre el significat de "fot el camp"

-No m'has entés?- li demano. Estic de massa malhumor com per aguantar-me molt.- Fes el favor d'anar-te'n, collons!

L'Aldrik fa un moviment brusc per anar cap a ella i l'he de subjectar amb més força.

-T'ho adverteixo.- li dic, enfadada.- No has vingut en un bon moment. Ves-te'n.

- Si, crec que si que t'entes. Però no vuic marxar, per què tots insistiu en que nosaltres em de marxar? el jardi és molt gran i ja ja duc una estona passejant, pots anar tu per un altre lloc.

Em quede mirant la serp, no se el nom, i l'Adrik. És mono el lleopard...es poden tindre lleopards a Hogwarts? Jo no ho sabia, ala, aleshores podria tindre jo un...un lleo? Uau! Molaria! Faria companyia la Mort i el Penjat, que guay.
Em mire la serp, i continue donant botets en direcció a l'arbre guay, pot ser puc tirar-me des de la branca fins al terra i la neu pararà el cop! Anem a provar!

-Mira que el jardí és gran.- dic.- Havies de venir aqui i quedar-t'hi??

Deixo anar a l'Aldrik al terra i vaig fins a la nena.

-El Jardí és gran. T'ho adverteixo un últim pic. Ves-te'n a fer això mateix als arbres de més enllà. Aquí i soc jo.

L'Aldrik torna a grunyir-li. Jo necessito estar sola per desfogar-me, i la nena no contribueix.

- Que jo estava aci abaaaaaans! Per què no marxes tu a l'altra banda del jardi?

Em mire l'arbre, jo vuic eixe, eixe és fàcil de pujar i no està molt alta la rama que vuic.

- Jo vuic aquest, ves tu a altre lloooc!- dic mirant-la, però per què són sempre aixi les seeeerps! Que mania en fer el que elles volen.

Em mire la serp i sense donar-li l'esquena, mai dones l'esquena a una ser, vaig cap a l'arbre, toque l'esquena amb el tronc, guay.

- Aquella part és més bonica, ves tu alli.

-TÚ ABANS? PERÒ SI HAS ESTAT TU QUI CASI ES MENJA L'ALDRIK!

D'acord, jo no sol perdre els papers d'aquesta manera, però la carta m'havia afectat massa i que la nena es comportés sense cap mena d'educació ni respecte pels seus superiors m'estava possant dels nervis. En una altra ocasió hauria fet com si res i ella soleta s'hauria avorrit del joc, ara, estava massa cabrejada i encesa.

En aquell moment vaig agrair que el meu pare m'ensenyés a fer alguns trucs de màgia sense vareta, potenciant la meva ment, com feiem a algunes classes optatives a l'Amsterdam Academy. La nena va relliscar i va caure a la neu, vaig treure la vareta i ràpidament vaig llevar-li la seva i vaig fer un encanteri no verbal que la va expulsar contra l'arbre amb força.

-Si te'n vas, l'Aldrik estarà més tranquil.- dic, veient com li segueix grunyint.- Recuperaràs la teva vareta i seguiràs d'una peça. Si no, no et garanteixo res.

Guardo la seva vareta a la meva butxaca protegida d'encanteris i espero la seva resposta amb la meva vareta a la mà.

Em silencia, se'n duu la meua vareta i diu que marxe perquè he sigut jo la que quasi s'ha menjat el seu gat que no ho és, si ella estava venint cap a mi i el seu gat que no ho és te el color de la neu no és culpa meua.
Aixi que he de marxar, que mania en que li faça cas. Que em donarà la vareta i no em farà mal, prff. Note que el Penjat ja no està al meu cap, deu haver marxat pensant que necesitare ajuda, que graciós.
Em mire la rama que hi ha damunt seua, rama, rama, si, pot donar-li al muscle. A veure, em mire la rama fixament, no se com ho faig, però se que me ixira. Continue mirant fixament la rama, fins que es trenca i li pega al braç. Done un botet contenta i em tire damunt seua, bah, l'he cabrejat molt, però em dona completament igual. No deurien subestimar-me, tsss. Ara a agafar la vareta!

Una branca em cau, i la nena se'm tira al damunt. Amb tres senzills encanteris me la llevo del damunt i l'inmobilitzo. La miro enrabiada, ara que no es pot moure, mentre l'Aldrik va i fa un intent de mossegar-la. L'aparto de cop, perquè una mossegada és una marca, i no em convenen les marques. Però penso fer-li pagar el que ha fet. Hi tant.

-T'ho he advertit... Ara t'he de donar una lliçó perquè facis cas a la proxima...

Faig un petit moviment de vareta, distreta, mentre vaig a agafar l'Aldrik per contenir-lo. Aquest encanteri deu haver-li fet una forta fiblada de dolor al cap. Me la miro amb rabia continguda, al meu cap passen les paraules escrites amb la refinada lletra del meu pare. Les ganes de cridar, que aguanto i canalitzo cap a la vareta. Perquè costa tant entendre el que em passa? Perquè els hi costa tant als altres? Li he dit que no mil cops, i...

Faig un altre cop de vareta cap a la nena que segueix inmobilitzada i cau al terra inconscient. Me la quedo mirant uns segons i, respirant profundament, mirant als voltants per assegurar-me que no hi ha ningú, li apunto al cap i li faig un obliviate.

-Ara recordaràs que et vas caure de l'arbre.- Li dic.- Què vas pujar i vas trepitjar malament. Oblidaràs tota la conversa que hem tingut, però cada pic que em vegis, sentiras una fiblada al cap que no sabràs d'on vindrà. No recordaràs res.

Dit això,li deixo la seva vareta al costat de la seva mà i em giro, mossegant-me el llavi, amb l'Aldrik als braços. Em convé allunyar-me de la nena, he de buscar algun altre lloc per...

[Surto del tema]

Fico el nas davall de la bufanda, i miro , amb la càmara a les mans, als jardins nevats de Hogwarts. Ara ha tornat a començar a nevar, i una foto nevant és molt millor que una que es de neu sense nevar. Bé, jo m'entenc.

Vaig fent fotos, quan de sobte veig uns cabells rossos que m'estranyen una mica. Segueixo caminant cap allà i veig la Cass estessa al terra.

-Caaaaaaaaddyy!!- crido, divertida.- Per fer un àngel de neu has de moure els braços i les cames, dona! Aixeca't que et congelaràs!

Però no és mou. De cop, sento com la sang se'm congela a les venes. No, això ja havia acabat, no pot tornar a començar. Per un segon tinc la estúpida idea de tornar a dins de Hogwarts i amagar-me, com vaig fer l'any passat cada pic que va apareixer un mort...

Però aquest pic no era un qualsevol. Era la Caddy, no podia deixar-la i amagar-me.

Vaig començar a correr cap on era ella i vaig veure que la neu, que començava a ser abundant, la tapava. Em vaig ajupir davant d'ella.

-Caddy digue'm que no ets morta si us plau diguem'ho va... Caddy...

Estava freda, molt freda, però tenia pols. Aquell lleu impuls de la sang al passar per les venes em va produir més alegria que res al món. Vaig agafar-la com vaig poder i la vaig possar a la meva esquena. Vaig agafar la seva vareta, que era al terra, i vaig anar cap a la infermeria.

[Tema tancat]