Habitació 222, Samanta Williams

Em mire la guitarra, no tinc res que fer aixi que el més segur és que la toque.

- Gràcies Eddy.- li dic.- De veritat i gràcies per vindre aci.- dic senyalant l'hospital.- Ja se que..

- Ets la meua germana, per tu faria el que fos.- em diu donant-me un bes a la galta.

Ens estem una estona parlant fins que arriba la mare, dient-me que ha de fer-me les proves. L'Eddy diu que ell marxa i que tornarà demà o més tard. Jo amb l'ajuda de la mare em sente a la cadira de rodes i em dirigisc a fer-me les proves, em donaran els resultats més tard.
Després d'aquestes m'ajuda a dutxar-me i em canvie de roba, tornant al llit, em mire la guitarra, la trec de la funda, i passe els dits per ella. Em quede pensant alguna cançò i em ve una al cap que feia anys que no tocava. És més per piano i guitarra electrica, però conec una versió per guitarra.

You suck my blood like a leech
You break the law and you preach
Screw my brain till it hurts
You've taken all my money
And you want more
Misguided old mule with your pig headed rules
With your narrow minded cronies
Who are fools of the first division
Death on two legs
You're tearing me apart
Death on two legs
You've never had a heart of your own
Kill joy bad guy big talking small fry
You're just an old barrow boy
Have you found a new toy to replace me?
Can you face me?
Feel good are you satisfied?
Do you feel like suicide?
(I think you should)
Is your conscience all right
Does it plague you at night?
Do you feel good feel good?

Em quede callada un moment i continue tocant la guitarra, la melodia, aquest cop però sense cantar la canço, somrient, pensant en que quan veja el Johnson, sofrirà, al igual que em va fer a mi, i el mataré, al igual que ell em va voler matar a mi, fent-lo sofrir, fent-li mal, fent que suplique perdó, que demane clemència, millor, que demane la mort a causa del sofriment, que demane que el mate per no sofrir més. Que suplique, que s'agenolle, i quant es pense que el vaig a perdonar, somriure i matar-lo, al igual que fan ells, sense vacilar. Mirant-li els ulls mentres somric, mirant com marxa la vida d'el seu cos. Com va caient en un pou negre del que no hi ha eixida, com acabarà dormint per no despertar-se mai.

Death on two legs
You're tearing me apart
Death on two legs
You'll die

Vaig donant saltironets contenta, els pares m’han dut a l’hospitaaaaaaal, a l’hospitaaaaaal, a l’hospitaaaaaaal a veure a Bam-Bam! Perquè esta despertaaaaaaa, jo ho sabia, jo ho sabiaaaaaaaaa, ho sabiaaaaaaa, hahahahahahahaha, perquè jo tenia raaaaaoooooooooooooooo, i s’ha despertaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat, hahahaha! Ahir a Grecia li ho vaig al Nicolu, i a l’Ari i a la Mort, Penjat, Xaf i el Pinya. I li vaig enviar una carta a la Wen i a la Rue i a l’Ed. Tenia raooooo, tenia raoooooooo.
Entre a l’habitació i veig a Bam-Bam sentada en mig de l’habitació amb la guitarra a la mà i sense fer soroll, m’aprope a ella, però de repent es gira i m’agafa del coll.

- Bam….- li dic

Estic ahi quant de repent escolte un soroll darrere meua, sense pensar-ho em gire i agafe del coll.

- Bam..

Aleshores veig que no és ningun enenic, sino la Cassie, la solte de seguida i deixant la guitarra damunt el llit vaig al seu costat, em mira amb por i retrocedeix.

- Ho sent bitxo...ho sent. Es que he tingut un malson i creia que...ho sent bitxo- em mira però acaba somrient i se me tira damunt.

- Ho entenc...Bam-Baaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaam! Ho sabiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, li ho deia a tots, però no tot em creien, però jo ho sabiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, perquè despertarieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees, li ho deia a tooooooooooooooooooooooooots

L'abraçe amb força, i li done un bes al front.

- Vine aci bitxo.- em sente al llit deixe la guitarra a la cadira i es senta amb mi al llit, somrient, mirant-me. Somriu.- Aixi que tu ho deies a tots?

- Bam-Baaaaaaam!- la tinc davant i l'abraçe, i li somric, perquè esta desperta, perquè tot i el que ha fet abans, que es comprensible, clar si tens un malson i t'asusten, doncs actues aixi, és normal, clar.- Bam-Baaaaaaam! Al principi tenia por, quant aparegue el noi-malvat, i et cridava i finalment va apareixer la Lils em va dur a Hogwarts, i jo después vaig quedar-me desperta fins que va tornar i em va dir que estaves a Sant Mungo i que no sabien si despertaries, però jo sabia que despertaries, perquè em vares prometre que no em deixaries i ells em miraven rar, i passaven els dies. Estaven tots molt preocupats per tu, els pares, em deien també que pot ser no despertaves més, que no era segur, però jo els deia que si. I la Lils em va dur a Londres, mola mooooooooooooolt, és molt guay, i a la noria guay, i al parc super verd. És moooooooooooooooooolt guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay, i varem comprar caramels d’aquells tan bons que m’agraden dels muggles. Ooooh, però un dia, però un dia anava amb la Wen volant per el passadis i va apareixer la-tinc-els-cabells-molt-llargs!

- La Rapunzel?- em pregunta.

- Si! I saps que?- em diu que no.- El James l’ha fet profesora de Hogwarts!- li dic- De pocions crec!

Ha fet la Rapunzel professora?! La Davies!? La mala puta aquella…

- I.- continua.- La- tinc els-cabells-molt-llargs em va explotar la granera! Però jo li vaig atacar i li vaig donar algunes patades de karate.- em diu somrient.

- Ben fet bitxo.- dic xocant-li la mà.- I la granera?

- El James la va arreglar i ens va dir que la- tinc els-cabells-molt-llargs tenia raó i no podem volar per Hogwarts, però no li vaig fer cas i vaig marxar volant. Volar mola, i la Wen i jo varem fer un dia una guerra d’aiguaaa per els passadissos!

- I no vos varen dir res?- li pregunte. Això si seria un bon espectacle.

_ No, eixe cop no.- de repent es gira i mira la taula.- les meues caarteeeeeees! Les estas llegint!- em diu somrient.

- Es clar bitxo, i ara que no estare a Hogwarts t’escriure una per setmana, i et fare visites, t’avisare abans, clar.

- Ooh, és veritat ja no estaràs…fare algo guay per tu. Anire a Hogwarts – trau un paquet de la seua motxilla i el deixa damunt la taula.- És el teu regal d’aniversari, però no l’obrigues ara, quant ja no estiga, aixi m’escriuras una carta dient si t’agradat o no.

Em mire el paquet, però assentisc, l’obrire quan marxe.

- Molt bé, doncs bitxo, tindras carta d’aci poc.- li dic i somriu.

S’acomoda al llit i continuem parlant, li conte histories i li cante alguna que altra canço, fins que apareixen els tiets, que després d’estar-se una estona parlant diuen que han de marxar ja a Grècia.

- Adèu bitxo.- li dic abraçant-la.- La mare m’ha dit que et volen apuntar a l’Academia aquest any, però et conec i no aguantaras, molt, oi?- li dic somrient a l’oit.

Em mira somrient i diu que no, i després marxa, enduent-se l’alegria amb ella, i torne a quedar sola de nou.
Em mire el paquet que ha deixat i comence a obrir-lo

Entre i veig la Sam, sentada al llit, amb el llit ple de coses, cartes, la guitarra, un album de fotos, la motxilla i la vareta.

- Samus.- li dic.- Saps que deuries de descansar? Quant fa que no dorms?- li pregunte.- Estas en un hospital, no a casa, ni al treball, descansa, ja no dormiras després.- li dic sentant-me en la cadira del costat.

Salude l’Ed amb un moviment de cap. Aparte les cartes de la Cass i les pose damunt la motxilla, agafe una i se la passe l’Ed, aquest la guarda a la butxaca.

- Envia-la a la cass, el Hume el te la mare i ara no pot, li vaig dir a la Cass que li escriuria després d’obrir el regal.- la polsera que duc al canell al costat de la del Thomas i l’album de fotos. – Has vist quina passada?- li dic ensenyant-li l’album a l’Ed.

- Si, preciós, t’ho vaig dir ja ahir.- em diu.- He dut el que volies.

Alçe el cap i el mire. M’ensenya una carpeta marro.

- El pare m’ho va donar ahir, em va dir que li havies escrit una carta demanant-ho. Sam, que vols fer? No et poses en lios.

- No em pose en lios.- li dic.- Faig el que serà el meu treball d’aci unes setmanes, i millor anar adelantant, ara que no faig res.

- Ara que no fas res?- li dic.- Deuries d’estar descansant, deuries dormir, se suposa que has de recuperar-te.

- Ja faig exercicis de recuperació pels matins, i em passeje per l’hospital per les vesprades.- em diu.- Aixi que deixam el temps de descans que el gaste en el que vuiga.- m’allarga la mà i li passe la carpeta.- Gracies.- em diu.- Ara tinc més coses per llegir.

- Ves amb compte on et poses, pensa que ara mateixa és lliure, que va pel carrer i ningú el pot apresar perquè no hi ha cap ordre per fer-ho.- li dic.

Agafe la carpeta i mire, no hi han moltes fulles, però segur que hi ha coses interessants.

- No vuic apresar-lo.- li dic.- Vuic matar-lo.

L’Edgar en mira i aleshores ho veig, no és com la mirada que em va possar la Lils, no ho enten.

- Sam! Com pots voler llevar-li la vida a algú? No ets...ningú pot decidir quant llevar la vida a algú, no és cosa nostra. No som aixi.

- Ed, quant menys sapigues, millor.

Se me queda mirant i assenteix.

- Molt bé, fare com que no he escoltat res. No ho has dit, i jo no ho escoltat res.- diu mentres s’alça.- A mi m'agradaria que ho pagarà, però que anarà a Azkaban, no que....Però ets la meua germana Sam, no et vuic tornar a perdre, no fases cap estupidesa.

- Jo sempre vaig amb compte.

L’Ed m’abraça i marxa. Em mire la carpeta.

- Molt bé Johnson, ara esbrinare qui ets de veritat.- dic obrint-la.

-I was made for loving you baby
you were made for loving me...

Vaig pels passadissos amb tranquil·litat. Contenta, perquè falta poc poquet perquè sigui l'u de setembre i per tant poc poquet per tornar a la meva estimadíssima escola Hogwarts *__* Fent petits saltironets arribo a l'habitació 222, on a la carta de la Cass em va dir que estava ja la Sam desperta.

-Uuuuuuuuuhola!- dic, entrant a l'habitació amb compte.- Saaaaaam!

Escolte que algú em crida, guarde la carpeta baix el coixi i em gire.
I quan veig qui és somric.

- Weeeeeeen!- li dic.

Aparte tots els trastos del llit i els deixe a un costat. Me la mire somrient, pareix que haja crescut i tot, bé, fa com tres mesos que no la veig, però pareix més major, més adulta, supose que per tot el que va passar a Hogwarts els ultims mesos.

- Hola bitxo.- li dic fent-li una abraçada.- Com va tot? D'aci poc tornes a Hogwarts, quina enveja!- li dic rient.

Vaig cap a ella i m'assec al seu costat, contenta.

-Molt bé! Tinc moltes ganes de tornar! He preparat una cosa pel dinar al Gran Saló del primer dia, però tu shhh!

Somric, i l'abraço jo a ella. La veig bé, i això em relaxa. Recordava a la Cass feta pols.

-Saps Sapss? El meu germà ha rebut la carta! Vindrà a Hogwarts el pròxim any! Serà molt divertit!

- Aixi que una preparada, eh. Llastima que no estiga aquest any, però m’escrius una carta informant-me de l’exit?- li dic somrient.- I no dires res, estas parlant amb mi, que vaja a ser aurora no significa que canvie.

Agafe la guitarra i la deixe damunt de la cadira, per tindre més lloc.

- El….el…em digueres que es deia Jack! Uoou, enhorabona! Pobre Hogwarts, el que va haver d’aguantar si te un altre Moore entre les seues parets, no el destrosseu molt, eh, deixeu alguna paret en peu. I espere…que els slytherins siguen part d’eixa destrossa.- li dic rient.

-És clar. T'informaré de tot.

L'abraço amb compte i sospiro.

-Em vas preocupar. La Cass... s'ho va passar malament. T'ha vingut a veure ja? a la carta deia que vindria quan pogués.

Miro l'habitació i després torno a mirar la Sam.

-Et va fer molta mal?

- Aixi m'agrada, que em mantingues informada, i si necesiteu ajuda per alguna cosa, aviseu-me.

Em quede escoltant-la, ha crescut no és la Wen de fa un any, és més madura, més major.

- La cass? Si va vindre el dia següent per la vesprada, se me va tirar damunt.- amague el fet que vaig estar a punt d'escanyar-la.- Ja, m'ho va dir la Lils, pero es..és forta, encara que no vuiga admitir-ho. Pero se li veu feliç.- li senyale les cartes.- I m'ha mantingut al dia.- li dic somrient

Aleshores em pregunta aixo, em quede callada, ningu m'ha preguntat, directament. No se que dir-li, encara que parega més adulta, continua tinguent 13 anys.

- Va fer mal, si, els crucios...Pero m'estic enfortint, i fare el que puga per fer que ho pague, el dure...el dure a Azkaban.- mec, mentira, pero te 13 anys, tampoc puc dir-li que vaig a matar-lo.

Em quede callada un moment.

- Una cosa que he llegit en una carta de la Cass... posava, que ara eres molt més amiga del germa de l'Allie que abans aixi que...enhorabona.- li dic somrient.- És un bon xic.

-D'acord, hi pensaré.

Escolto el que ella em diu i miro les cartes. Somric. A la Cass li agrada escriure, jo també tenia moltes cartes d'ella. Encara que teniem la telepatia, a ella li agradava escriure. Qui era jo per dir-li res?

Em mossego el llavi quan em diu això dels crucios, i alço una cella quan em diu lo de Azkaban.

-La presó? I et conformes amb això?

A mi no m'havia passat mai res així... però si que em van estar a punt de matar dos pics, i van assassinar davant meu a més d'una persona, i una d'elles molt estimada. Jo quan vaig tenir l'oportunitat vaig llançar la fletxa contra el Fortin. El que era dolent era que no li havia donat. Per mala sort.

Quan diu allò de l'Eddie em posso vermella i baixo la mirada. No hi havia pensat que la Cass li digués res a la Sam. I potser l'Eddie li havia dit a l'Allie...

-Em vares dir un cop que no et mentira, que ja no eres petita, i no ho ets Wen, has madurat. Et diria que no, que no el dure a Azkaban, que el matare, i m'encarregare de que siga per la meua propia ma, et diria també que vuic fer-li mal com ell em va fer a mi, pero no t'ho puc contar perque ets massa menuda encara i no esta be que vaja diguent eixes coses, la gent pot pensar que estic boja o que soc perillosa, per tant no t'ho dire.

Li dedique un somriure quan veig que es posa roja.

- No culpes la Cass, és aixi, simplement no ho pensa, ho escriu, a més, confia massa amb mi, no puc evitar-ho. De vegades em conta coses, que...que la gent normal no contaria a tot el món.- li dic rient.- Pero jo em calle, i no dic res.

-D'acord, doncs no m'ho expliquis.- li dic, somrient. L'entenc. Bé, suposo que l'entenc. No conec a aquest home, però quasi mata a la Sam, així que ho veig com una reacció normal.-Però fes-me un favor... ves amb compte.

Segueixo mirant el terra quan em parla de la Cass i les cartes.

-No, ja, si en realitat m'ho hauria d'haver imaginat, que t'ho ha dit...

Per una part em fa una mica de por. Estimar a algú es perillós, ho vaig veure amb l'Agatha, amb la Claire... però per l'altre...

-Saps? No se si et fa mal res, però t'he portat pocions- li dic, agafant de la meva motxilla de Perry l'ornitorrinc.- Li vaig portar també al James quan estava aqui i li van anar bé. Les vols?

- Oh, Wen, per favor, estas parlant amb mi, jo sempre vaig amb compte.

Me la mire somrient.

- No et preocupes per la Cass, sols t'ho he dit perque m'alegre molt per tu, segur que feu una bona parella. Disfruta-ho, no et menges el cap i sigues feliç.

Aleshores em treu uns frasquets de la motxilla. I em diu que són pocions per al dolor.

- Oh, Wen.- li done un abraç.- Moltissimes gracies, clar que em serviran, encara em fa mal de vegades la cama i el cap, pero sshhh, vuic eixir d'aci el més prompte possible, aixi que. Segur que m'ajudaran.

Somric, sentint-me totalment útil.

-Oh! Em pots demanar sempre que vulguis, son ràpides de fer i son molt sanes, no alteren molt l'organisme.- somric.- No tenen molt bon gust, això sí. Però bé, no es moment de ser Slytherin tocacollons.

Li somric. La Sam sempre m'ha caigut bé. Ella, l'Allie, l'Agatha, l'Erin, la Lily... sempre han cuidat molt de mi. I em queien molt bé.

-Millora't, Sam. D'acord? Així podràs sortir i atrapar els dolents!

- Doncs sempre que necesite algun tipus de pocio curativa, t'avisare, pocions mai ha sigut el meu fort, confie plenament amb tu. Bah, el gust es secundari, he pres pocion sanadores molt pitjors, com aquella dels ulls o la dels osos,aixo si que era fastigos.

Agafe els frasquets que em dona i els poses damunt la tauleta, per sopar em prendre...bah, agafe un frasquet i el bec.

- No te un gust tan fastigos, si vols millorar-lo, pot ser posant-li menta. No et preocupes bitxo, d'aci res la Lily i jo estarem al carrer i als dolents se'ls acabara les vacances.- li dic somrient.- Intentarem que les coses milloren.

-Sempre que vulguis jo t'envio amb algun dels mussols de Hogwarts. No et preocupis^^

Veig com agafa un i se'l pren. Li somric, mentre baixo ja de la cama. Els meus pares i el Jack m'estan esperant a la porta de l'hospital, i només estem de pas per anar a Edimburgo.

-Bé... doncs jo me'n vaig, Sammy, que m'estan esperant abaix.- somric i li dono una abraçada.- Fes cas als metges, eh?

- No et preocupes em dona la sensació que necesitare alguna.- li dic somrient.

Li corresponc l'abraçada.

- Em pareix bé, que t'ho pases bé el que queda d'estiu bitxo, i ja em contaras com anat el primer dia. Jo sempre faig cas als metges, no et preocupes.- li dic rient.

-No t'oblidis de nosaltres ara que te'n vas de Hogwarts, eh?-Li somric.

Baixo del llit i agafo la meva bossa de Perry l'ornitorrinc, i me'n vaig cap a la porta.

-Vale, però ara fes cas de veritat als metges, eh?- li dic, des de la porta.- Et trobarem a faltar per Hogwarts!

I dit això, surto per la porta.

[Surto del tema]

Li dic adeu somrient, assentint quan diu allo dels metges.
Els frasquets pot ser no estan segurs ahi, qualsevol metge pot pensar que és perillos i tirar-ho, les agafe i les pose una butxaca de la motxilla, ahi no es trencaran i aixi ningu intentarà tirant-los.
Em tombe al llit, de manera comoda, i em quede mirant el sostre. Agafe la carpeta que llegia abans i la guarde dins la motxilla. No m'abelleix llegir ara res, i com no tinc res que fer, agafe la guitarra i comence a cantar una canço que em cantava mon pare per dormir algunes nits quant no podia dormir pels malsons. Una canço que a ell li cantava la seua mare. I que jo cantava alguns cops a l'Eddy i la Cassie.

Over in Killarney,
Many years ago,
Me mither sang a song to me
In tones so sweet and low.
Just a simple little ditty,
In her good ould Irish way
And I'd give the world if she could sing
That song to me this day.
Too-ra-loo-ra-loo-ral
Too-ra-loo-ra-li
Too-ra-loo-ra-loo-ral
Hush, now don't you cry!
Too-ra-loo-ra-loo-ral
Too-ra-loo-ra-li
Too-ra-loo-ra-loo-ral,
That's an Irish lullaby.
Oft, in dreams I wander
To that cot again
I feel her arms a huggin' me
As when she held me then.
And I hear her voice a humming
To me as in days of yore,
When she used to rock me fast asleep
Outside the cabin door.
Too-ra Loo-ra Loo-ral
Too-ra Loo-ra Li
Too-ra Loo-ra Loo-ral
Hush, now don't you cry!
Too-ra-loo-ra-loo-ral
Too-ra-loo-ra-li
Too-ra-loo-ra-loo-ral
That's an Irish lullaby.