Protegint l'escola d'amenaçes.

Vaig anar fins als jardins. No hi havia ningú, però no m'importava. Vaig aixecar la vareta i vaig repassar mentalment els encanteris que havia llegit al llibre de defensa que m'havia regalat la mare de la Sam. Funcionaven millor si el feien més d'una persona, però si ho feia una persona i es revisava diariament tampoc anava malament. I es millor que res.

-Protego màxima... Fianto Duri... Repello Inimicum...

Un fil platejat va sortir de la meva vareta i va sortir disparat cap al cel, després va anar fent una capa al voltant de l'escola, quedant ella com si estigués a dintre d'una bolla de vidre. Després vaig anar fins als limits de l'escud i vaig anar rodejant l'escola, murmurant més encanteris defensius.

-Cave inimicum, Protego totallum, Salvio Hexia...

La meua principal preocupació era vigilar els passadissos secrets, li podiem posar una contrasenya, o fer alguna cosa perque no fora tan facil entrar. La solucio més radical, explotar-los, pero esperava no arribar mai a ella. Era la nostra eixida en cas d'emergencia.
Vaig apropar-me al costat de la Lils que feia els encanteris defensius.

- Tots els dies a la mateixa hora.-dic somrient, trac la vareta.- Quin era l'encanteri més poderos que el Totallum?El que va dir en classe un cop, argh, el posava al diari...-com es deia...- Horriblis! Protego Horriblis.

-Tots els dies a la mateixa hora.- Li torno a dir, amb un somriure.- Ara que no es el James...

Baixo la mirada. Ara que el James estava a l'hospital, m'havia adonat de lo molt que depeniem d'ell. Per sort, la Sam i jo haviem reaccionat ràpidament. No tenia ni idea de si ja havien intentat venir, ni si estava en els seus plans. Però el pànic s'havia apoderat de Hogwarts, i ells segurament ho sabien, i el que més els hi agrada es sembrar el pànic. M'acaricio amb la mà dreta la marieta daurada mentre amb l'altra segueixo rodejant l'escola.

-Protego totallum, Salvio Hexia, Cave inimicum, Protego totallum... Creus que voldran atacar-nos un altre pic?

Ella va fent encanteris i jo vaig repetint-los, per donar més força.

- No ho se, deu estar cabrejat pel fet de que haja fracasat el seu pla. Pero entrar a Hogwarts...em preocupen els passadissos, es posaria contrasenyes, pero...com no posem aramadures vigilant-los.

Aleshores em recorde.

- Per cert, em va passar una cosa a Hogsmeade que no et vaig contar.

-Son massa serps, si volen entrar, entraran- dic, possant els ulls en blanc.

Vaig seguir repetint encanteris, fins que la Sam em va dir allò de Hogsmade.

-Què cosa?- li demano, encara capficada pensant en més encanteris defensius.

- Doncs fa un mes o aixi, quan tornava de passejar amb la moto, un tio va intentar lligar amb mi, per suposat el vaig manar a la merda i saps? Es va disculpar. Fa unes setmanes, quant estava llegint al nostre parc ens varem trobar de nou, li vaig donar una altra oportunitat i estiguerem parlant. Es va comportar i et puc dir que no pareixia mal tio, em va demanar disculpes de nou pel que havia passat i em va acompanyar fins la porta que dona als jardins.

Em quede mirant els jardins.

- Era slyhterin, pero tot i aixi no pareixia mal tio. Quan vaig veure la gravacio de la BBC al despatx del James, em vaig donar compte de que podia, nose si matar-me, pero si haver-me fet alguna cosa. Per que? Perque estava ahi, al costat del Fortin. És un dels seus i jo vaig estar parlant amb ell tranquil.lament a Hogsmeade.

Freno de cop, em giro i em topo amb la Sam perquè ella no ha frenat. Dona igual, estic massa bloquejada perquè m'importi.

-Què?!- demano, encara que l'he sentida bastant bé.- Va en serio?! Quin fill de puta...

Alço una cella. Quin fill de la gran puta. I sortiria a la gravació matant a algú?

-Era d'Slytherin, dius...? Com es deia?

- Kurt Johnson. I em va contar coses de la seua vida, nose si certes o no, pero em va contar que el seu pare havia mort feia uns mesos, no treballa...nose si es cert o no, notequan la gent em menteix, i amb lo del pare no pareixia que ho feia.

Continuem caminant.

- No va matar ningu, al video.-dic contestant al que se que esta pensant.- Pero és un d'ells. Si esbrina com m'odien els seus, creus que si me'l trobe seria capaç de matar-me?- no m'importava molt aixo de morir, acabaria pasant tard o prompte.

-Amb lo del treball bé que m'entia, si es un dels gossos del Fortin.

Nota mental: Mirar la gravació i descobrir qui es aquest fill de puta.

-No et matarà. Vaja que no. Que s'atreveixi a tocar-te un pel.- dic. Crec que el fum que em surt del cap del cabreig que porto es ben visible. -I sap com t'odien, Sam. Es impossible que no ho sàpiga. Vés a saber que volia aquell...

Em tranquil·litzo a la força, i segueiixo fent encanteris protectors.

La veig molt nerviosa, vale, pot ser no ha sigut bona idea dir-li-ho. Pero ho havia de saber, per si algun cop se'l trobava.

- No te me poses nerviosa, tranquilitzat, per favor. Jo sols t'ho deia per si el veies algun cop o et parlava, que no t'apropares o que vigilares. Quant vaig parlar amb ell em recordava de l'escola pot ser sols volia...parlar amb algu.- a part d'haver intentat lligar amb mi, no havia sigut desagradable.- Ara se, que he d'anar amb molt més de compte quan vaja a Hogsmeade o Londres.

Ella va fent encanteris que jo vaig repetint per crear més força.

- L'altra nit, fent la ronda amb el mapa vaig apendre aquell encanteri guay de les armadures, vaig aconseguir que dos armadures es mogueren i feren el que jo diguera, ja és un pas, el proxim es aconseguir que es moguen més.- dic somrient.

-No estic nerviosa.- Li dic, mentre segueixo fent encanteris.

Escolto el que em diu i faig un somriure.

-Me l'has de ensenyar. El farem a les rondes de nit, et sembla?

Una idea es fica de sobte a la meva ment, però me la trec del damunt de seguida. No està bé.

- Aquesta nit faras amb mi ronda? Perque et repetisc que a mi no me importa fer-les sola.-dic rient.- Esta bé, no he dit res. Te'l ensenyare, pot ser una bona manera en cas d'alarma o enviar missatges.

Aleshores em quede mirant-la, te una idea en ment, com que no diu res, li pregunte.

- Que has pensat?

-Veuràs... sé que està malament, per això no te la volia dir, però ja que m'ho has demanat... El James ens va amagar això que ell deia del futur, i tot això... i bé...

Miro al terra, em sembla terrible, això que diré ara, però potser ens pot servir per aquests dies que el James no hi és.

-Què et sembla si et dic que registrem el despatx del James? Potser ens ha amagat més coses, i el James ara no hi és, i nosaltres hem de tirar endevant l'escola i protegir-la... no es una cosa que està tan tan tan malament, es justificat. No?

Em quede pensant el que diu, no es mala idea, no sabem el que ens ha amagat, el que sap, i ja que som les encarregades de cuidar tot aço.

- Et diria que seria millor fer-ho per la nit, alçariem menys sospites, encara que som les que "manem" tampoc tenen dret a dir-nos res. A mi no em pareix incorrecte, necesitem tota la informacio possible, no anem a robar res. És justificat, si. Ah, una cosa, al Thomas, lo del kurt ni una paraula, per favor.

-Res de res. T'ho prometo.

Llavors ja haviem arribat al mateix lloc on haviem començat. Vaig girar-me per estar de cara a ella.

-A la nit, d'acord. Per cert, quan acabem d'organitzar tot això de la seguretat hauriem d'anar a veure com està el James, no?

- Anem millorant en quant a despatxs.- dic somrient al recordar l'ultim cop que en varem registrar un.

Aleshores em recorda que em d'anar a visitar el Jaames, anar a Londres...he estat evitant anar des de que vaig vore l'esquela, pero bé, no puc impedir-ho, havia de visitar el James i també havia de dur la Cass. I si havia de passar...doncs jo no podia canviar-ho.

- Ho se, pero esperava a que passaren uns dies, que estiguera més despert per poder parlar amb ell, pero supose que ja...que el podrem visitar. Ho hauriem de deixar tot lligat abans de marxar, podem anar de nit, o de vesprada, nose.