Nyan nyan nyan nyan!

Anava pels jardins buscant la Wen, duia una cistella amb una cosa guay dins, havia anat a Londres sola, era moolt gran.

- Weeeen!- vaig dir al vore-la.- Tinc una cosa mooooolt guay per tu!!

Vaig sentar-me al seu costat, deixant la cistella davant, estava tapada, i no es podia vore el que era.

- Vinc de Londres ^^

-De Londres?- vaig demanar, estranyada.

Vaig mirar a la Cass.

-Has anat a Londres?! Uau! M'hauries d'haver avisat! M'encanta Londres! Amb qui has anat?- vaig demanar-li, i vaig mirar la cistella tapada.- Oh! I que m'has portat?

- Pero si t'haguera avisat, no seria sorpresa ^^. Oh, no, he anat jo sola, m'escapat a Hogsmeade i he agafat l'autobus aquell guay, aquell que va super rapid, sols l'havia agafat un cop, pero no recordava que fora taan guay! I he parat en la zona muggle i he caminat per mooolts carrers, i mola mooolt! He vist molta gent, un m'ha preguntat si m'havia perdut, pero jo li dit on anava i m'ha senyalat el cami. Un altre m'hvia dit que me volia donar caramels, pero jo li he dit que no, perque vuic caramels d'un que no se qui és tinguent caramels guays? L'he ignorat i he continuat caminat.

Vaig agafar la cistella.

- I aleshores he arribat on volia anar, era una tenda on havia anat amb els pares, feia anys, no sabia si estaria ahi, pero molava molt i si que estava. Finalment he elegit...

Vaig passar-li la cistella.

- Estava sol, en un raco i ningu el volia, perque és diferent, pero a mi m'agrada molt.

Em vaig quedar de pedra, quan em va dir tot allò. Ella sola? En serio? Vaig decidir no ficar-hi cullerada, al menys no llavors, més tard, si de cas. Un altre dia i tot...

Vaig agafar la cistella quan me la va passar i vaig somriure-li.

-Estava sol? que cosa...

Vaig llevar la manta que el tapava i el vaig veure. Era un moix, un moix que semblava de pelatge persa, però era estrany, o si més no jo mai havia vist un moix així. El seu pelatge estava diferenciat per linies, com l'arc de sant martí, de diferents colors. Vermell, taronja, groc, verd, blau... i aquell color que mai me'n recordo com es deia.

-Uoo...

Em va mirar i va miolar, mirant-me. Vaig agafar-lo. No era molt gran. Era un moix mascle. El vaig possar a l'altura del meus ulls.

-Cass... m'encanta....!

- Si? A que és preciooos! Doncs la senyora de la tenda em va dir que des de que va naixer, fa uns mesos, ningú el volia, tots els de la familia havien marxat excepte ell. Pero no se perque si és adorable! Li ho vaig dir i va dir que un gat multicolor no era normal. I que si el volia era tot meu.

Vaig mirar el multicolor, era moolt guay i tenia colors molt guays. Vaig acariciar-li el cap.

- T'agrada, si?- el multicolor va miolar...era molt mono! - I ja saps quin nom li posaras?

Vaig fer que si al que em deia la Cass, i després vaig acariciar el cap al moix. Em va miolar i va rascar-se contra la meva mà. Ooooooooooooooooooooooh *.* Vaig agafar-lo i vaig abraçar-lo, entendrida.

-M'encanta, Cass! De veritat!- me'l vaig quedar mirant. Em sonava d'una cosa... Ah!- Saps? Hi ha un gat per als muggles que es diu Nyancat, i porta com un arc de sant martí al darrere... li diré Nyan.

Vaig acaronar el cap del Nyan, que s'havia fet una boleta als meus braços.

-Oi que t'agrada, Nyan?

Yeaaah! Li agradava

- No, no se quin és. Nyan mola és un nom guaay!

Vaig mirar-me el Nyan que va miolar quan la Wen li va preguntar si li agradava el nom.

- Això és un si, que si li agrada el nom. Nyan, mola ^^- vaig acariciar-li el cap i va començar a ronronejar.- Uuuuh, m'encanta quan fan aquests sorolls, són geniaaals!

Vaig seguir acariciant el cap del Nyan. Després, per curiositat, vaig alçar-lo i vaig mirar els seus ulls, que eren de color groc, com la linea del pelatge que l'envoltava. M'encantava.

-Saps, Nyan? Jo abans tenia un ratolí, però es va morir. Ja era molt gran. Tu no ets molt gran. Em faras companyia, com feia ell?

El Nyan em va mirar, uns segons, i després va llepar-me la mà. Vaig somriure i el vaig abraçar, entendrida.

-Moltes gràcies Cass... de veritat...

Estava clar que el Nyan era adorable, molt millor que aquells gats que estaven en les gabies miolant sense parar, perquè era el Nyan i era especial.
Vaig donar-li una abraçada a la Wen, amb compte clar perquè el Nyan estava al mig.

- De reees ^^ Serà amic de la Mort, a que si Nyan?

El Nyan va ronronejar, fregant el seu cap contra el meu pit.

-Crec que això es un sí.- vaig dir, somrient.

Vaig deixar anar el Nyan i va caminar una mica per la gespa, mirant al seu voltant, curiós.

-Sembla content...

- Yay!

Va començar a caminar per la gespa i a rodolar, que monooo!

- Li agrada la gespa! Normal, estant on estava no havia vist mai gespa, ni...- vaig llevar-li un burifeu que tenia en el pelatge.- Ni burifeus, hahaha.- el burifeu va botar al meu cap i d'ahi a un clot.- Sempre es posen on no deuen. Segur que Hogwarts t'agradara molt Nyan!

El Nyan va mirar a la Cass quan va dir el seu nom, i jo no vaig poder evitar un riure. Vaig aixecar-me i vaig correr per la gespa, una mica, i vaig veure com els dos felins em seguien.

-Eh! Juguem al pilla-pilla?- vaig demanar-li a la cass.- La porten el Nyan i la Mort!

Vaig sortir corrent, rient, fins que un mussol va passar a prop i va deixar caure una carta al meu cap. Vaig agafar-la i la vaig guardar. Era de la Nyx, ja la llegiria més tard.

- Ooooh! Val! La Mort? - aleshores vaig veure que la Mort s'havia apropat.- Doncs ves amb compte amb la Mort, l'últim cop vaig jugar amb ella a fer carreres i va fer trampes.- aquesta va miolar.- Que si, no digues que no perquè es que si.

I vaig tirar a correr darrere la Wen.

- hahahahahahahahahaha!- però aleshores vaig caure a l'herba i vaig començar a rodolar encara rient.- No m'atrapareeeeeu! hahahahahahahaha!