soleet :)

-El sol sempre omple d'energia a tothom, és de l'ho millor que hi ha, - dic mentre em trec una samarreteta de maniga llarga que porto sota la túnica i em quedo en tirants, la Maggie està molt contenta amb el Fuet així que li deixo que el porti ella.

Vaig agafar la corretja d'en Fuet amb un somriure.

-No està mai quiet, no? -vaig dir al veure que només feia que donar voltes. -Quant té? Amb l'energia que porta sembla un cadellet ben bé!

- Si la veritat és que te poquet, tot just ha fet mitj anyet, habans el tenia el meu germà, vam dir que el rutariem, és a dir un any cadascú...- el Luke... torna a la meva ment, respiru ondo- bueno s'ha tingut que abansar un poc- intento fer una cosa semblant a un somriure...- tu tens animals Maggie- no vull pas posar a la Maggie en un moment incomode.

-Ooi.. que és petitoneet!-vaig dir somrient, però vaig parar quan vaig veure que debia haver dit alguna cosa que li molestava.-Si he dit alguna cosa que no havia de dir... em sap greu.-vaig intentar canviar de tema, però ella ho va fer abans.-Sí, tinc en Nap-buf, el meu mussol, i llavors tinc en Charlie, un Pygmy-puff.

La Maggie s'ha adonat que n'h ha hagut un tema incomode... Quan ja he cambiat de tema em demana disculpes.

-No, no és res...- dic amb un somriure forçat. El Fuet era genial, era com tenir al Luke al cantó tota l'estona, em recordava moltissim a ell... però no era el mateix.

Quan em diu les mascotes que té hi ha uuna cosa que em sorpren.
-El teu novio no es deia Charlie tambè?- dic aixecant una cella.

Vaig fer que si mirant al terra. No volia pss fer-la entristir.

Oh! Ho havia notat...

Vaig posar-me a riure timidament, pero va anar a mes.

-Si que s'ho diu, si...-vaig somriure pensant-hi- I ja va ser ell tambe qui m'el va vendre! Es que el vaig coneixer aquell dia, ja que amb una amiga vam anar a la seva botiga i, com que es coneixen, me'l va presentar. I.. Poques hores despres ja tenia decidit el nom! J veus com soc... -vaig dir encara somrient.

NO puc parar de riure, és una historia molt graciosa, i així li dic a la Maggie.

-Tambè és maco, perquè així sempre que veus al Pygmy-puff penses en el Charlie, o alemnys te'n recorda oi?- dic sense encara puder parar de riure, aquell es el sentiment que jo sento respecte al Fuet... segurament no serà el mateix, però que li recordi segur que si.

-Doncs la veritat és que sí..-vaig dir somrient.-Suposo que en certa manera és per això que li vaig posar... Es clar que com que no hi pensava prou..!-vaig dir mirant cap al cel, amb ironia.

Vaig mirar el porquet.

-Segurament ell també et deu recordar als de casa teva, oi?

Em quedo parada, una cosa es pensar-ho per tu mateixa i una altre molt diferent que tu diguin en beu alta, ella no ho ha fet amb mala intenció ni molt menys, tot d'¡mtges de'n Luke em passen pel cap, tots dos jugant quan erem nens, quan jo li pasava el menja perque no tenia gana, tardes que ens passavem jo fent-li fotos i ell dibuixantme, els dias que per la nit anava a la seva haviació perque a fora feian massas trons, com m'esplicava les seves histories del seu colegi a les vacanses, quan ens van regalar el Fuet, el dia que se'n va anar a la seva escola amb el Fuet lligat a la mà de la seva corretja, aquets sis messos, primer el Luke en la seva habitació dormint, un somni molt, massa llarg, un somni que no s'acavava, era tan llarg que ja no em deixaven contemplar com dormia... tan llarg que ja feiaa 6 messos i algu que no veia els ulls del meu germà, d'en Luke...

-No et pots imaginar quant Maggie- dic amb un fil de beu, agafo al Fuet i l'abraço, ara per ara era la meva única manera d'estar amb el Luke, era qui majudava en les nits de trons, em comencen a caure llagrimes, ja no ho puc evitar més- el meu germà està en coma...

Ai no. Merda, ja l'havia cagat. No m'agradava quan la gent se sentia malament, i si els hi feia sentir jo... doncs encara menys.

-Alice... em sap molt, molt greu.-vaig dir posant-li la mà a l'espatlla. No sabia si abraça-la o no, ja que quan un està trist no hi ha res que recomforti més que una abraçada, ja que tampoc hi pintava res abraçar a una persona que acabes de conèixer i a qui li acabes de fombre el dia enlaire. Tot i així vaig abraçar-la.

-Es posarà bé, ja ho veuràs. Al món màgic hi ha molt poques coses que no es puguin solucionar.

Per dins em maleïa a mi mateixa, però ja estava fet.

La Maggie em fa una abraçada, li torno amb molta força, de veritat que ho necessitava, em savia greu per què segur que l'havia fet sentir malament, però jo necessitava esplicar-ho algú, i encara que acaves de coneixela em semblava una noia amb qui es podia confiar, qui segur que si li demanava no ho deia a ningú.

Mentre segui abraçadas em dono conte que això és casi tan reconfortable com trencara cosses, que havia sigut el meu hobby dels ultims messos, la meva havitació de casa no hi havia res intacte, i en aquesta tampoc gaires.

La Maggie em diu que segur que es recupera.Mentre m'aixugo les llagrimas, i alhora me'n cauen de noves li responc.

-Això espero, és... es que me l'estimo molt saps? mai haviam estat tan de temps sense parlarnos, encara que fos per carta... i ja porta 6 messos... Maggie sis messos pude és massa...

-M'ho puc imaginar... saber que pots perdre'l, que hi és però que a la vegada que hi és...-vaig dir més parlant per mi mateixa que per a resposta.-Però has de pensar en positiu. Ell encara hi és, amb nosaltres, no t'ha abandonat. I qualsevol dia tornarà a obrir els ulls, i aquests sis mesos es podran recuperar.

La Maggie té raó, no puc tenir bajons, no, el Luke no ho voldria, he estat més o menys forta aquets dias, si vale.. trencava coses però no plorava, a estat al tornar a Hogwarts sense poder-lo veure cada dia savet que segueix respirant.

-Gràcies Maggie de devó, -li faig un petó ben fort a la galta,- si, he de ser forta, a més no m'agrada que el Fuet em vegi trista jeje- dic treient un somriure.

-Has de ser forta... per tu i per ell. No ho voldria ell de veure't així.

Vaig mirar-la amb un somriure trist, intentant donar-li ànims.

-Tot anirà bé, ja ho veuràs.

-Moltes gràcies Maggie, t'ho agraeixo molt tot això, siusplau ningú de l'escola ho sap així que siusplau siusplau siusplauu no ho diguis a ningú - li dic tot i sabent que igualement no ho faria ella no semblava una d'aquelles persones que ho van escampant tot.

Ara ja estic més descansada, com si m'agues tret un pes de sobre, m'estiro al terra i mir-ho el cel, si, definitivament estic mooolt millor...