Never really live without you!

Anava pels passadissos donant botets, m’havia posat el meu gorro de cap indi
Tenia plomes i algunes eren rojes i altres blanques i grises... No m’havia posat lo altre, no volia, però el gorro molava moooooooooooooooooooooooolt! Anava amb texans i una samarreta blava i una camisa mooolt guaaaay i duia la camara...la camara molava moooooooooooooooolt.

Anava donant botets en direcció cap als jardins. Quan aleshores vaig vore el Nicolu.

- Nicoluuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Vaig correr cap ell.

- Espera…espera….- vaig alçar la camara.

*flash*

Després de fer-li la foto el vaig estrujar.

- A que mola moooooooolt el meu gorro indi!!

- Kaiiii! - vaig exclamar, quan la Cass se'm va acostar corrent com una esperitada - Feia dies que no et veia!

Vaig somriure, i vaig agafar-li la càmera d'entre les mans per mirar les fotos.

- Hmm - vaig dir, apagant-la i tornant-l'hi - Tens sort que sóc tan guapo. No arribo a sortir bé, i et quedes sense càmera - vaig dir rient - mola moltíssim, el teu gorro. La pròxima vegada en portaré un jo també - vaig riure.

- Cert, cert, ets moooooolt guapo! Deuries de ser model! Ja saps perquè la Carlie parlava tant amb tu, perquè volia que fores model- vaig dir rient al recordar-ho. La Carlie era una que sempre s’apropava a parlar amb ell i feia coses rares.- Vols que te’l deixe? Me’l va regalar el pare per nadal! Mola mooooooooooooooooooooooooooolt! Vuic una foto amb tu, estic decorant el mural de l’habitació amb fotos i tinc mooltes dels dos, però vuic una amb tu amb la neeeeeu *-*

Vaig agafar-li de la mà, duent-lo a la neu... neeeeeu *-*

- La neu és geniaaaaaal!

Vaig riure. "Segueix igual d'innocent, eh?"

- Ahà, volia que fos model. - vaig riure mentre m'agafava la mà i corríem cap a fora - Jo també vull una foto teva amb la neu! Em passaràs una còpia quan les revelis? - vaig preguntar-li, amb un somriure.

- Claaaaaaar! Et passare totes les fotos que tu vuigues

Vaig tirar-me damunt la neu, mirant-lo des de terra.

- Ja voras, com la neu molaa moooolt.- vaig fer-li una foto des de dalt.- Aixi també estas moooooolt guapo!

Vaig fer-me una a mi des de dalt...m’encantava fer fotos *-*

- Ara la camara és meua i l’Ari no ens pot dir reeees!

- Oooh - vaig exclamar - És preciosa, la neu. A grècia, molt bon temps, molt bon temps però mai tan maco com aquí!

Vaig somriure.

- Potser de gran seràs fotògrafa. Oi que molaria? - vaig dir, somrient - Series una gran reportera

- Cert, ha nevat mooolts pocs cops, un cop, però no va fer res. No com aquí. Fotografa? No ho havia pensat maaai! Molaria mooooooooolt! Però estaria sempre viatjant, i no et podria vore. I no molaria.

Vaig allargar-li la mà.

- Tombat al meu costat i ens fem una foto guaaaaay!

Vaig picar-li l'ullet, abraçant-la. Li havien sigut igual de durs que a mi, aquells mesos separats.

- Però és que no estàs comptant amb el fet que guanyaré la loteria i podré viatjar amb tu sempre que vulguis, perquè no m'hauré de preocupar per treballar - vaig dir, rient.

Vaig tombar-me al seu costat sobre la neu, posant la meva millor cara de rompecorazones.

- Apa, quan vulguis - vaig dir, rient.

- Oooh, clar, clar i si no la guanyes et segreste! I vens amb mi

Vaig posar la camara damunt nostra i vaig fer la foto.

- A vore...a vore....oooooooooh! Doncs no et pots queixar, mola molt! Una altra! Una altra!

A vore...a vore...Li vaig donar un bes en la galta i vaig fer la foto. I després li vaig fer una de primer plano.

- M’encanta com surts a les fotos, estas més mono que de normal ^^- vaig estrujar-lo.

Vaig inspirar fons mentre em feia el petó a la galta. No que fos el primer, però... però... encara no m'hi acostumava, a aquestes coses.

- Si és que jo sóc molt mono - vaig dir rient, intentant recuperar la compostura - Però tu encara ets més mona. Que et puc fer alguna foto, jo? segur que no apareixes en moltes

- No més que tu. Clar.- li vaig passar la camara.- I jo vuic una de tu amb el gorro guaay.- vaig mirar-lo somrient.- Si la fas tu segur que és guay guay. El boto és aquest i els altres botons raros són per fer coses rares, estic aprenent com funciona.

- Guay! - vaig exclamar, imitant-la.

Vaig treure-li la llengua, divertit, i em vaig allunyar uns passos d'ella.

- Preparada per ser model de la neu? - vaig dir-li, somrient.

Vaig començar a riure.

- Quan vuigues, però no et penses que fare eixes coses rares que fa la gent quan fa fotos…- vaig donar un bot alçant-me. – A mi m’agraden les fotos naturals ^^

- És clar que sí - vaig dir, col·locant-me bé la càmera - Ii... Desfila!

I, aguantant-me el riure, vaig començar a córrer pel seu voltant, com un paparazzi.

- Cassandra! Mira! Mira aquí, Cassandra! Unes paraules!? molt bé, així! perfecte! Ara una mica de costat! Segueix mirant a la càmera, no deixis de mirar-la! Oh, la càmera t'adora i jo també! Cassandra!

Vaig començar a riure.

- Jo també adore la camara i a tu! hahahahaha

Va començar-me a perseguir amb la camara fent-me fotos, com si fos un...com es deia?

- Com es diuen aquells que persegueixen els famosos?- vaig traure la llengua...haahha...molava molt!

- Paparazzis, Cassie, Paparazzis - vaig dir, rient, desendreçant-li el cabell - Tinc la impressió de que faràs quaranta anys i encara se t'oblidaran les paraules.

Vaig riure.

- Vinga, va, posa una mica més pel tiet Nicolu!

- Que no me desfacis els cabeeeells!- vaig dir traient-li la llengua. Sempre me desfeia els cabells.- 40 anys? Pero sere guaay, oi? I tu també, vale.- perque ell quan dia que jo ho era, ell també. Vaig començar a riure.- I si...haha...i si..i si el tiet Nicoluu...hahaha- vaig tindre un atac de riure.- hahahahahahahaha.